Stay Homas al Cap Roig 2022: mirar endavant

• El concert del trio al festival de Calella de Palafrugell va servir per posar al centre el repertori post-pandèmia, però encara amb el record del confinament

Els Stay Homas són una banda nascuda per i pel confinament de la pandèmia del coronavirus. Els seus directes diaris a Instagram van ajudar-nos a molts a superar els dies tancats a casa i a percebre que estàvem connectats a milers de persones a través de la pantalla del mòbil. Per això, tenien el repte de no quedar encasellats en aquest context i saber evolucionar cap a nous ritmes i lletres. I sembla que ho han aconseguit. Si més no, hi treballen.

El d’ahir va ser un dels 10 concerts que tenien totes les entrades venudes, amb uns preus entre els 20 i els 30 euros. El públic, bàsicament familiar. Grans fans del grup però que, majoritàriament, no havien anat mai a un dels seus espectacles. Ho sabem gràcies a que ells mateixos van fer una enquesta a mà alçada.

I l’èxit de convocatòria va arribar tot i que fa poc més d’un any ja havien actuat a Calella de Palafrugell. Va ser a principis de l’estiu 2021, a l’escenari de les havaneres dins del festival Ítaca. Des d’aleshores, han tret un munt de temes nous i, com dèiem, han avançat en l’intent de deixar enrere la marca del grup de la pandèmia.

El context hi ajuda, és clar. Si aleshores encara hi havia restriccions d’aforament i tots pensàvem en la cinquena onada que s’acostava per arrasar, ara ja ens n’hem oblidat. Ja ni pensem en la setena onada, que als hospitals ha estat com una petita marea. Si l’any passat, el concert ens traslladava als fatídics mesos de la primavera de l’any anterior, ara només ens hi van traslladar en tres ocasions: l’In the end (I just wanna go to Apolo / I wanna get drunk, with my best friends – I really miss my mum), Stay homa (Please stay homa / Please stay home / Don’t want the corona – Però estem bé / Si ens hem de veure ens saludem de lluny / Estem bé / D’aquí 9 mesos hi haurà un baby boom / Estem bé / Dos setmanes sense sortir al carrer), i Gotta be patient (But I gotta be patient / Let’s enjoy this confination).

Però més enllà d’això, el protagonisme del concert el van tenir les noves peces dels Stay Homas, seguides totes amb els cants del públic. A Days of our life el públic va donar-ho tot amb les mans enlaire, i amb No vull baixar ens van traslladar a tots al nostre món particular.

Van celebrar i agrair l’oportunitat d’haver pogut fer una col·laboració amb Rubén Blades (Es por ti), ho van definir com “una de les coses més bèsties que ens han passat en la nostra curta carrera com a grup”. I també van poder presumir d’haver pogut crear una cançó per una banda sonora (Por el camino).

Per acabar, Bright side, Mientras respire, Les merdes i Volveré a empezar. Ara els toca continuar la gira pels grans festivals del país. I a nosaltres ens toca esperar a divendres que ve per tornar al Cap Roig. Serà amb el concert de Pablo Alborán que, per cert, també té totes les entrades venudes.