Ràdio Palafrugell

Informació local

Current track

Title

Artist


El 2020 va ser l’any amb menys tramuntana

Escrit per a 2 de Març de 2021

  • Segons les dades que Sergi Corral ha fet des de l’observatori de l’Escala, l’any passat només hi va haver 50 dies de tramuntana.
  • Comentem les possibles causes de la davallada d’aquest vent i les conseqüències a nivell medi ambiental.

El botànic i observador meteorològic, Sergi Corral, porta 15 anys estudiant l‘evolució del vent de tramuntana des de l’observatori de l’Escala. En aquest sentit, el 2020 va ser l’any en el que la tramuntana va bufar menys dies. Així, en tot l’any passat només va haver-hi 50 dies en els que la força del vent superés els 50km/h.

Des del 2005 Sergi Corral des de l’observatori municipal de l’Escala ha pogut comprovar que la tendència és que el vent de tramuntana va a la baixa any rere any. En aquesta línia, el passat 2020 s’ha convertit en l’any en que menys dies va bufar aquest vent.

Corral apunta que prenen com a referència aquelles tramuntanes que superen els 50km/h. Així, s’ha passat d’una mitjana de 115 dies de tramuntana a l’any a uns 90 dies en els darrers 5 anys.

A més, les dades també mostren que el 2020 va ser l’any en el que els episodis de tramuntana van ser més curts. De fet, no hi va haver cap episodi superior als tres dies.

Per què la tramuntana va a la baixa?

La pregunta del milió és per què hi ha aquesta regressió del vent de tramuntana. Sergi Corral remarca que encara estan investigant què ha portat a aquesta tendència. No obstant això, apunta que el canvi en la intensitat i la freqüència de les baixes pressions al Golf de Lleó.

Una de les conseqüències d’aquest canvi és que ens arriben entrades de molta pols en suspensió. Un fet que s’ha repetit en diverses ocasions en els darrers mesos i que ha acabat amb pluges de fang.

D’altra banda, aquesta variació climàtica a la zona de l’Empordà ja s’està deixant notar. En aquest sentit, les estadístiques mostren que les mitjanes d’humitat mensuals són més elevades de l’habitual. A més, Corral alerta que aquest augment beneficia que hi pugui haver plagues en els conreus.

La tramuntana, però també té un paper molt rellevant a nivell de les corrents marines i l’inici de la xarxa atròfica del fitoplàncton, zooplàncton, del peix blau, etc. com apunta Sergi Corral.

Totes aquestes dades les podeu recuperar a través del compte de Twitter de Sergi Corral (@llevantada).

D’altra banda, podeu recuperar l’entrevista íntegra amb el botànic i meteoròleg de Ràdio l’Escala al següent arxiu.


Opinions dels lectors

Deixa una opinió

El teu correu electrònic no serà publicat. Required fields are marked *