Ràdio Palafrugell

Informació local

Current track

Title

Artist


El Dr. Marqueta, de la unitat d’infància i dona a l’Hospital de Palamós, ens parla sobre el papil·loma humà

Escrit per a 11 de novembre de 2020

  • El virus del papil·loma humà pot contagiar de la mateixa manera al sexe femení com al masculí
  • L’origen de la vacuna és la prevenció del càncer de coll d’úter i es pot detectar a través de revisions ginecològiques.
  • Actualment, s’està començant a instaurar un nou protocol de cribratge del càncer de cèrvix.

Nerea Cabello per Ràdio Palafrugell, entrevista per Rafel Corbí.

Des de Ràdio Palafrugell establim contacte amb l’Hospital de Palamós, que forma part dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE), per poder comptar amb la visita als nostres estudis del director de la unitat d’infància i dona, José Manuel Marqueta. El motiu de conversa és el comunicat que va emetre la Generalitat de Catalunya en referència a la vacunació sistemàtica contra el virus del papil·loma humà arreu de Catalunya.

En primer lloc, el doctor José Manuel Marqueta ens fa conèixer les característiques del virus del papil·loma humà, així com també quines són les complicacions que pot comportar al nostre cos.

Convé ressaltar que, altrament al que es pot pensar, el virus pot contagiar de la mateixa manera al sexe femení com al masculí.

Tot seguit, el Dr. Marqueta indica que des de fa dotze anys la vacunació enfront del virus del papil·loma és dins del calendari vacunal català. Això vol dir que totes les dones, als 11-12 anys, reben dues dosis de vacuna del papil·loma.

Al contrari del que reflecteixen les estadístiques sobre malalties de transmissió sexual, els resultats de l’estudi demostren que els condilomes han disminuït en un 61%.

Els condilomes creixen en tots els rangs d’edat en un 5.2%. Però si analitzem en rangs de cinc anys es pot visualitzar que el creixement no és real, sinó que tendeix a reduir. El Dr. Marqueta ens explica per què en les estadístiques generals, els condilomes tendeixen a créixer.

Per què l’home no es vacuna del papil·loma humà?

Pel que fa a la no vacunació del sexe masculí, no és res més que una decisió de tipus econòmic. Cada país ajusta les vacunes administrades per sanitat pública als recursos sanitaris disponibles.

L’origen de la vacuna és la prevenció del càncer de cèrvix (del coll de l’úter) que es detecta en les revisions, a través del conegut com “mètode papa Nicolau”.

Quan es va crear la primera vacuna només abraçava dos tipus del virus de papil·loma, els responsables del càncer de cèrvix. Seguidament, el Dr. Marqueta exposa quina ha estat l’evolució de la vacuna i quines noves característiques va adoptant al llarg de les seves noves versions.

Seguidament, el Dr. Marqueta ens recorda que el papil·loma no és una malaltia mortal. Però, el no tractament a temps dels seus condilomes, pot comportar complicacions greus en la salut.

D’altra banda, en les estadístiques de salut apareixen el 80% de les dones vacunades. Segons ens confirma el Dr. Marqueta, l’altre 20% correspon a vacunes no autoritzades a dur-se a terme en els centres educatius, i que en conseqüència després no han estat notificades. El fet que la vacuna sigui un tractament de prevenció i no de cura provoca que no sigui obligatòria.

A continuació exposa els diferents exemples que comporten a l’errada de les estadístiques. 

Quins són els grups de risc davant el papil·loma humà?

Els grups de risc afegit que els ofereix la vacuna són: dones que han tingut algun problema de càncer de cèrvix o patologia cervical, així com persones joves VHI positiu, homes que duen a terme relacions sexuals amb altres homes, treballadors/es del sexe o persones que han patit una agressió sexual.

Sobre la raó de vacunar a l’edat d’onze anys és per que una vacuna assegura més eficàcia quan l’administres abans d’establir el primer contacte. En aquest cas, abans de les primeres relacions sexuals.

Existeix una campanya de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a la prevenció del càncer d’úter. La prevenció del càncer de coll uterí és el primer cribratge celebrat amb èxit a escala mundial. A continuació el Dr. Marqueta ens explica el perquè dels orígens de la campanya i quina ha estat la seva evolució.

Així mateix, el Dr. Marqueta ens aclareix que, ara en l’actualitat, amb una revisió cada tres anys ja és possible treballar amb la previsió del càncer de coll uterí.

Nou protocol de cribratge amb una efectivitat de 5 anys

El Dr. Marqueta ens avança que ja s’està començant a instaurar un nou protocol de cribratge del càncer de cèrvix. El “papa Nicolau” passarà a ser una determinació del virus del papil·loma per determinar que no hi ha cap problema greu al coll de l’úter. És a dir, s’anirà directament a detectar els estereotips d’alt risc greus.

Si aquest resultat és negatiu i no hi ha cap risc afegit, la prova té una efectivitat de cinc anys.

Per concloure, recordar que estar vacunat no eximeix de tota la precaució que s’ha de tenir davant les malalties de transmissió sexual i tampoc de l’embaràs no desitjat. Més endavant conversarem de nou amb el Dr. Marqueta sobre les malalties de transmissió sexual als nostres estudis de Ràdio Palafrugell.


Opinions dels lectors

Deixa una opinió

El teu correu electrònic no serà publicat. Required fields are marked *