- La federació SOS Costa Brava reclama accions immediates per protegir els boscos marins de la costa, especialment la posidònia oceànica, amenaçada per l’afluència d’embarcacions d’esbarjo que fondegen fora de normativa
- L’entitat demana sancions efectives, més vigilància i l’ús obligatori de cartografia ambiental
- També alerta de la degradació accelerada d’aquests ecosistemes, clau per al medi ambient i la biodiversitat
Fotografia: SOS Costa Brava
La federació SOS Costa Brava torna a denunciar l’amenaça creixent sobre els boscos marins del litoral gironí. En un comunicat fet públic aquesta setmana, l’entitat reclama mesures urgents per protegir especialment la posidònia oceànica, una planta marina essencial per al medi ambient i la biodiversitat mediterrània.
SOS Costa Brava alerta que els últims dies han detectat diverses embarcacions d’esbarjo darrere el port de Llafranc, just damunt un dels millors boscos de posidònia del municipi de Palafrugell. Tot i la mala mar, s’han vist ancoratges reiterats en zones protegides, sense respectar les distàncies reglamentàries i amb submarinistes circulant perillosament entre les embarcacions.
Entre les demandes principals hi ha la implantació d’un sistema de sancions àgil i efectiu, ja que, segons asseguren, “actualment és massa complicat sancionar els fondejos il·legals sobre fanerògames marines”. També demanen que sigui obligatori l’ús de la cartografia oficial FanCat, una eina digital que permet identificar les zones sensibles des del telèfon mòbil.
Una altra proposta és modificar la normativa que regula les zones de bany, per prohibir el fondeig a menys de 50 metres de les cales i 20 metres de la resta de trams no abalisats. Per a tot plegat, consideren imprescindible que les administracions dotin de més recursos humans, econòmics i tecnològics els serveis de vigilància marítima.
SOS Costa Brava lamenta que, un estiu més, la destrucció dels ecosistemes marins avanci sense que s’hi posi remei. Alerten que els boscos de posidònia ja han perdut fins a un 40% de la seva extensió, una xifra que en zones de màxima pressió turística pot arribar al 85%.
La federació recorda que aquestes plantes marines són clau per lluitar contra el canvi climàtic, ja que absorbeixen fins a cent vegades més diòxid de carboni que els boscos terrestres. També ofereixen refugi a milers d’espècies, protegeixen el litoral de l’erosió i tenen una recuperació molt lenta.
