Sis alcaldes es queixen dels talls elèctrics repetitius

• Els municipis que han denunciat els talls elèctrics són Sant Feliu de Guíxols; Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró; Calonge i Sant Antoni; Palamós; Palafrugell i L’Escala.
• S’ha remarcat que són municipis que multipliquen exponencialment la població per l’arribada de visitants i turistes, que s’afegeixen als empadronats i habitants de segona residència.

Els alcaldes Carles Motas, de Sant Feliu de Guíxols; Maurici Jiménez, de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró; Jordi Soler, de Calonge i Sant Antoni; Lluís Puig, de Palamós; Joan Vigas, de Palafrugell; i Josep Bofill de l’Escala s’han reunit a la Sala d’Actes de la Casa de la Vila de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró per denunciar els successius talls elèctrics que estan patint els seus municipis des del mes de juny. Alguns d’ells són de llarga durada, durant hores, i d’altres són petits però reiterats en el temps.

Els batlles denuncien que aquests talls afecten negativament l’activitat econòmica local i alhora, generen una imatge negativa en poblacions que sumen 96.000 persones empadronades, però que a l’estiu s’incrementen fins a les 450.000.

Els batlles, en nom dels seus ajuntaments, demanen a Endesa Catalunya una millora global del servei, especialment en tres aspectes fonamentals: inversió en el territori, interlocució institucional, i representativitat de proximitat.

Referent a les inversions en el territori, tot i reconèixer esforços de la companyia en qüestions relacionades amb la sostenibilitat i la biodiversitat, apunten la necessitat que aquestes han ser estructurals -no d’urgència, en precari o parcials- per garantir un òptim funcionament del servei tot l’any. Només d’aquesta manera, el sector turístic en general, motor econòmic i d’ocupació del territori, -especialment en l’actual etapa de la postpandèmia- podrà tenir garantida la seva viabilitat en termes de qualitat, innovació i transformació tecnològica.

Maurici Jiménez, alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, destaca que sí que s’han fet reparacions, però que les infraestructures són precàries i calen solucions estructurals.

Lluís Puig, batlle de Palamós, afirma que les infraestructures haurien de tenir capacitat per a l’augment de població durant la temporada alta.

En l’àmbit la interlocució institucional, demanen que la companyia estableixi canals de comunicació efectius amb els consistoris i els seus màxims representants polítics i tècnics, tant per establir mecanismes àgils d’avisos d’incidències puntuals; com també, per generar espais de treball per a les millores de futur, amb un diàleg constructiu que relacioni de manera efectiva les previsions de futur amb les necessitats i problemàtiques locals. Així ho remarcava Carles Motas, alcalde de Sant Feliu de Guíxols.

A més, en representativitat de proximitat, existeix un clam comú perquè a curt termini Endesa Catalunya generi una estructura directiva, tècnica i de recursos humans, per atendre amb immediatesa, efectivitat i professionalitat als consistoris, més enllà de llocs web i números de telèfon generalistes, però gens efectius. Només d’aquesta manera des dels Ajuntaments es pot oferir informació actualitzada, veraç i contrastada a una ciutadania que trasllada a la seva administració de referència i de proximitat dubtes, preguntes i queixes davant de les incidències diàries i puntuals, però a qui reclama també solucions de futur.

L’alcalde de Palafrugell, Joan Vigas, posava èmfasi en els efectes negatius que suposen els talls en els negocis, encara que siguin de curta durada.

I a més, remarcava que els talls al municipi ja venen de fa temps i que són difícils de calcular.

Per acabar, Jordi Soler, alcalde de Calonge i Sant Antoni, afirma que si no es rep cap resposta d’Endesa Catalunya s’hauran de fer les reclamacions necessàries per a posar-hi solució.