El pacte de fam. La cuina comunal obrera
Sandra Bisbe
Avui us hem ofert el segon programa de Trossets Compartits amb Sandra Bisbe. El programa ha continuat parlant de les conseqüències del Lock out de 1919. Així, avui la Sandra ha posat la mirada en El pacte de fam i la cuina comunal obrera.
El pacte de fam. Molt malament anaven les coses a Palafrugell com perquè els obrers del suro no acceptessin la caritat burgesa i creessin la Cuina Comunal Obrera.
Tornem a parlar del 1919, just després de la Primera Guerra Mundial del qual, com deiem en el primer capítol, la indústria surera n’ha sortit molt mal parada. En aquesta sentit, hi havia fàbriques tancades, obrers sense feina, reduccions de jornals… El 18 de novembre de 1918 acaba la guerra però la crisi continua i la tensió entre patrons i obrers és cada cop més acusada. A més, els preus dels aliments de primera necessitat estan pels aires. Amb tot, els obrers s’organitzen i declaren la vaga als industrials burgesos. El 26 d’abril de 1919, sense cap pronòstic, hi ha un gran lock-out complicant encara la situació dels obrers, afectant, a la llarga, a uns 6.000 palafrugellencs.
La premsa obrera va plena d’articles d’indignació i protesta on destaquen el titular El pacte de fam. Un pamflet obrer mostra la sorpresa a la nova situació que la titlla de inaudita i brutal. Així ens ha llegit la Sandra Bisbe aquest escrit titulat “A todos”
Segurament quan van acceptar el repte, mai es devien imaginar que aquest tancament patronal portaria a una situació tan extrema. Els dies van passant i la manca de diners es notava en algunes llars palafrugellenques. El 6 de maig de 1919, després de quinze dies de vaga, els obrers entren una instància a l’Ajuntament on demanen el següent.
La Cuina Comunal Obrera
Sembla ser que s’aprova la instància, i es facilita no només els utensilis sinó també l’espai de l’antiga cuina econòmica. Aquesta durant la 1ª Guerra Mundial estarà situada al c/ Sant Martí, 2. Més tard es traslladarà a l’antic Hospital. Per altra banda, en el ple es decideix donar una subvenció de 300 ptes setmanals per ajudar en aquesta qüestió, el qual serà ratificat en el següent ple, un ple que tardará a arribar.
Vista la situació, els Sindicats s’organitzen i creen la Cuina Comunal Obrera, tal i com ho indica el setmanari Acción Social Obrera el 24 de maig de 1919 en dos dels seus articles.
Així doncs, sembla que pels vols del 10 de maig, aprofitant els estris de l’antiga Cuina Econòmica, els obrers s’han organitzat, creant la cuina comunal obrera i obrint 4 sucursals en diferents punts del poble.
Tota la comarca estava expectant, i molts veient la greu situació de fam que es patia a Palafrugell, van fer un oferiment per alimentar els fills palafrugellencs que ho necessiten. Així va quedar publicat a Acción Social Obrera el 14 de juny de 1919. El 21 de juny apareix al setmanari Acción Social Obrera un article molt interessant titulat “Las dos cocinas” on fa una exposició molt clara del tipus de cuina que haurien de recolzar els obrers i el perquè.
A principis d’agost encara no s’ha tornat a celebrar cap Ple, per tant, les 300 ptes setmanals de subvenció no s’han fet mai efectives encara. Després de 4 mesos, el 24 d’agost s’arriba a un pacte i les fàbriques obren les seves portes.
La cançó amb la que es tanca el 2n programa és La Campana (1842). Aquest va ser un himne del republicanisme federal, creada per Abdó Terrades (Alcalde de Figueres) i música, probablement, d’Anselm Clavé.
Podeu trobar més informació i imatges sobre El Pacte de Fam i la Cuina Comunal Obrera al blog de la Sandra Bisbe.
