Pablo Alborán triomfa en la seva tornada al Festival de Cap Roig

• Una nit màgica acompanyada d’una suau brisa marina, amenitza una gran actuació de Pablo Alborán.

Ha plogut molt des del passeig que va fer fa anys, per un dels carrers més importants de Madrid, La Gran Via, durant la gravació del seu primer videoclip, “Solamente tú”, amb la timidesa de la seva mirada, amb la tendresa de la seva veu, convertint-se en tota una jove promesa.

Aquesta nit en el Festival de Cap Roig ha confirmat d’una manera magistral, amb la seguretat sobre l’escenari com pocs tenen, que el que llavors era una promesa ara és tota una realitat. Als seus 33 anys, ha demostrat d’una manera rotunda i impecable, que tenim artista per gaudir-lo molts anys.

El concert començava a les 22.15h amb “Hablemos de Amor” tota una declaració d’intencions, deixant clar que la nit seria màgica, en el següent tema “Desencuentro” ha deixat constància del seu domini en cada petit detall que només els grans saben dominar: la respiració, la tècnica, l’actitud…tot això barrejant-ho d’una manera artesanal, fent que cada cançó que cantava no sols era seva sinó de cadascuna de les milers de persones que estàvem assistint a la majestuosa demostració del seu talent.

En l’actuació no ha deixat d’interpretar els seus grans hits com ara “Solamente tú” “Prometo” “Miedo” ‘Dicen’, ‘Tabú”, “Saturno”, “Castillos de arena”, “Pasos de cero”, “Si hubieras querido”, “Perdóname” o “De carne y hueso” i sorprenent al públic, cantant en català “Tu refugio”.

Durant quasi dues hores de concert, han anat queien una a una totes les seves esperades cançons, deixant sense alè a tot el públic que omplíem les grades del Festival de Cap Roig.

Cada vegada que l’artista Malagueny es dirigia a la gent es palpava l’entrega dels seus fans. Al cap i a la fi, qualsevol dels assistents s’adona de la noblesa i humilitat que desprèn Pablo Alborán, una superestrella de la música, un artesà de cançons. 

Valent, creixent en cada composició, atrevint-se en cada disc, buscant nous sons sense abandonar mai el seu segell, aquell segell que ens va enamorar a tots en aquest ja llunyà passeig per la Gran Via de Madrid.