L’oposició no veu prioritari desdoblar l’Avinguda Espanya de Palafrugell

• El dia que han començat les obres de desdoblament de l’avinguda Espanya, el cap de l’oposició, Juli Fernández (PSC), creu que calia invertir “en qüestions socials, econòmiques o en habitatge”.
• Alfons Rius (Palafrugell en Comú) creu que és un error començar les obres sense tenir garantit el pressupost per executar el desdobament de tota l’avinguda.

Aquest dilluns han començat les obres de desdoblament de l’avinguda Espanya de Palafrugell. Les tasques duraran uns sis mesos i tenen un pressupost de dos milions d’euros. Tot i que des del govern municipal veuen essencials aquest desdoblament, l’oposició creu que no era prioritari. Consideren un error haver executat la primera fase de les obres, entre la rotonda del Tips i el final de l’institut, sense tenir assegurada la partida pressupostària per les altres fases.

Juli Fernández creu que hi ha altres prioritats al desdoblament de l’avinguda Espanya de Palafrugell

El portaveu socialista, Juli Fernández, assegura que “ja fa temps que el PSC ha desestimat el desdoblament de l’avinguda Espanya, perquè no és una actuació prioritària”. Per això, creu que caldria haver fet altres accions per fer front a la crisi causada per la pandèmia i per la inflació. Són declaracions a Ràdio Palafrugell.

Per això, defensa destinar diners a actuacions socials.

Per això, creu que les actuacions a l’avinguda Espanya s’haurien d’haver limitat a millorar l’enllumenat o fer un bon carril bici, entre altres.

Els comuns recel·len que l’avinguda Espanya no es pugui desdoblar sencera

El portaveu de Palafrugell en Comú Podem entén que l’avinguda Espanya de Palafrugell és “un coll d’ampolla, a l’hivern amb les escoles, i a l’estiu amb l’afluència de turistes”. Però també creu que la situació es mantindrà si no es pot desdoblar tota l’avinguda i es fa només en el primer tram. En parla també a Ràdio Palafrugell.

També critica que es destini el romanent a aquestes obres, i no a projectes socials.

Per això, parla d’una “necessitat inacabada” i confia que les “obres no quedin a mitges”.