Mercè Saurina presenta els seus dos darrers llibres a Ràdio Palafrugell

Mercè Saurina i Clavaguera és llicenciada en Filologia Clàssica i Catalana i ha finalitzat també els estudis de Música i de Logopèdia.
Actualment és professora a l’institut de Vilablareix i, esporàdicament, col·labora a la premsa local (Revista de Girona, Revista Alberes, Gavarres).

És autora de dues novel·les, Com llunes de Saturn (Brau, 2013. Finalista del premi Just M. Casero 2010) i Réquiem per a contrabaix (Pagès, Premi Ciutat de Mollerussa 2013).

Així mateix també ha publicat el recull de relats Entrades Exhaurides, Històries de desamor quotidià i altres psicopaties (Brau, 2015) i fragments del poemari El vespre que va morir la Jana (Premi Carminis 2009). El Color de la Pèrdua és el seu segon recull de relats.

El color de la pèrdua

La vida és un enfilall constant de pèrdues i guanys que provoca
reaccions emocionals diverses. Els personatges que protagonitzen les
històries d’aquest recull arrosseguen mancances i buits amb els quals,
més o menys encertadament, han après a conviure.
Sempre amb un to molt humà, de vegades amb un deix intimista i de
vegades amb un punt sorneguer, se’ns desgranen anècdotes que tan
aviat sentirem pròpies i ens commouran com, observades des de la
distància, ens dibuixaran un somriure. Els personatges dels diferents
relats s’entrellacen els uns amb els altres i creen un microcosmos càlid,
proper i familiar a partir del qual es desplega una intensa gamma
d’emocions.

La mirada de l’altre

El firmament i el paisatge empordanesos emmarquen el recorregut poètic de La mirada de l’altre. Se’ns presenta un viatge amorós que parteix del desig naixent, s’eleva fins al zenit i desemboca, finalment, en la pèrdua. La llum esdevé la companya fidel d’aquest itinerari en el qual es manifesten, ben vius, tant l’arrelament al territori com l’emoció més pura. La simbiosi entre imatge i paraula esdevé un exercici diàfan de sinceritat i de senzillesa.

Aquest recull de poemes sorgeix a partir de les fotografies de l’Empordà que l’artista Jofre Sebastian comparteix quotidianament a les xarxes socials. La intenció és mostrar dues visions (també empordaneses) que recreïn un mateix espai des de vessants artístiques diferents: l’art visual i la paraula…

Les imatges, realment precioses, són fruit d’una mirada sensible damunt l’espectacle diari de la llum (molt especialment) però també, i sobretot, de l’esguard serè sobre aspectes de la natura que, en aquesta societat de la immediatesa, sovint passen desapercebuts al vianant apressat.