La possible divinitat Baskal permetrà conèixer més sobre les creences dels ibers

• La inscripció trobada en una peça de ceràmica a Sant Sebastià de la Guarda indica que podria tractar-se d’una possible divinitat.

La peça de ceràmica trobada a Sant Sebastià de la Guarda amb el nom de la possible divinitat Baskal és de gran rellevància. Així ho afirma Antoni Rojas, professor de la Universitat de Girona, perquè permetrà conèixer més sobre les creences religioses dels poblats ibers.

Fins ara, es desconeixia la possible divinitat Baskal i se sumarà a la llista dels noms que s’han identificat en altres jaciments. Les inscripcions ibèriques es poden trobar en altres suports com en plom, a la ceràmica o de forma rupestre.

Les restes de l’escudella de ceràmica van ser localitzades dins d’una de les 26 sitges extretes l’any 2002. Tot i això, el procés d’estudi de la inscripció ha acabat recentment.

Una divinitat al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda?
Presentem i publiquem una escudella de ceràmica del segle II aC amb una inscripció, que vam recuperar amb les excavacions de la @UdGLletres. Obrim fil.#Arqueologia #PatrimoniCultural pic.twitter.com/ON4CtQL1Cw

— Antonio Rojas Rabaneda (@ARojasRabaneda) December 29, 2022

El poblat indiget de Sant Sebastià de la Guarda va estar en actiu de finals del segle VI aC fins a mitjans del I aC. Es coneix des dels anys 60 i les excavacions van començar dues dècades més tard. La Universitat de Girona l’ha estudiat en els darrers anys. Antoni Rojas destaca que encara queden espais per excavar, però és en zones urbanitzades.

S’ha après més de la cultura dels ibers. Per exemple, com eren les estructures de les habitacions o els intercanvis comercials. Les peces de ceràmica de Sant Sebastià daten de diferents segles i provenen de diferents punts del mar Mediterrani.

Fa més de 2.300 anys un grup de persones habitaven aquesta casa ibera, al cim de la muntanya de Sant Sebastià de la Guarda. Es conserven encara els sòcols de la seva planta rectangular i 2 habitacions (ideal parelles).Fins i tot es conserva sencer el llindar de la porta d’entrada pic.twitter.com/qO1AjB25ab

— Antonio Rojas Rabaneda (@ARojasRabaneda) January 13, 2023

Rojas destaca que la cultura ibèrica fa menys anys que s’estudia i que hi ha aspectes per conèixer. Malgrat això, apunta que s’ha avançat molt en els estudis de les últimes tres dècades. S’han incrementat el nombre de jaciments ibèrics museïtzats i altres espais culturals a Catalunya dedicats als ibers.

No obstant això, Rojas afegeix que hi ha pocs textos escrits i no es poden traduir. Remarca que encara queden molts anys de recerca, però que cada cop hi ha més especialistes per donar respostes als dubtes.

Antoni Rojas recomana visitar museus, les restes d’Ullastret, de la platja de Castell a Palamós i de Sant Sebastià, que té una part visitable amb plafons informatius.