La Fundació Ernest Morató presenta un estudi sobre l’origen de les havaneres a Catalunya: “Van arribar abans del que es creia”

• La presentació serà el dissabte, 9 de desembre a les dotze del migdia a la Nollegiu Mediterrània.

Les havaneres van arribar a Catalunya abans del que es creia. Així ho ha explicat Enric Frigola, president de la Fundació Ernest Morató, a Ràdio Palafrugell. És una de les conclusions de l’estudi Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen elaborat per Anna Costal, Joaquim Rabaseda i Joan Gay i que es presentarà aquest dissabte, 9 de desembre a les 12 del migdia a la Nollegiu Mediterrània.

Frigola destaca que es creia que les havaneres havien arribat a Catalunya després de la tornada dels soldats i la gent que havia fet fortuna a Cuba a finals del segle XIX i principis del XX. Però, segons l’estudi, va arribar a mitjans del segle XIX en forma lírica.

Abans de cantar-les, eren un ballable lent a Catalunya i es coneixien com a “americanes”. Les parelles s’agafaven per ballar en teatres i altres espais. Per aquest motiu, es va associar al pecat i les actituds rebels. Abans d’arribar a Catalunya, van passar per Madrid amb l’exaltació de la Guerra d’Àfrica el 1859. Van convertir-se en un gest d’orgull nacional, però també ho van ser a Catalunya.

El 1881 va representar-se l’òpera Carmen a Barcelona i la protagonista va interpretar una peça al ritme d’havanera. La mezzosoprano Célestine Galli-Marié va captivar el públic, però els assistents ja en coneixien el ritme.

A més, la investigació ha permès conèixer noves partitures i la Fundació Ernest Morató vol recuperar-les, si tot va bé, a finals de l’any 2024.

L’estudi ha requerit uns sis anys d’investigació per part d’Anna Costal, Joaquim Rabaseda i Joan Gay. També, es presentarà a Barcelona i en altres indrets de Catalunya.