La Diputació de Girona inicia la redacció de l’estratègia d’emergència climàtica de les comarques gironines

• El procés es tancarà a finals d’aquest 2020 amb la redacció d’un document amb pautes clares d’actuació que permetin treballar de forma transversal en la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació als seus efectes

• Una trentena de representants de sectors diversos i clau en el territori, com l’administració pública, el tercer sector, el de la recerca i el teixit empresarial estan col·laborant també en la seva elaboració.

• Rafel Corbí, Ràdio Palafrugell

L’escalfament global i el canvi climàtic obliguen a actuar per evitar greus perjudicis als ecosistemes i a la biodiversitat arreu del món, a la salut i benestar de les persones i a les activitats econòmiques. És per aquest motiu que la Diputació de Girona ha engegat la redacció de l’estratègia d’emergència climàtica de les comarques gironines, per impulsar un model que ajudi a la resiliència enfront dels reptes futurs i permeti treballar de forma transversal en la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació als seus efectes. N’hem volgut saber molt més i, per això, hem parlat amb la diputada de Medi Ambient de la Diputació, Anna Barnadas.

El 17 de setembre del 2019, la Diputació de Girona va aprovar, en sessió plenària, la Declaració institucional d’emergència climàtica, en què es comprometia a fer un treball de transició energètica i ecològica i a ajudar els ajuntaments de la demarcació a rebaixar les emissions de gasos d’efecte hivernacle per part dels municipis.

Ara ha decidit fer un pas més en aquest propòsit i, amb l’assistència tècnica de Coperfield, agència de transformació amb seu a Catalunya, ha iniciat aquest procés més ambiciós, amb canvis reals i vinculants que contribueixin, des de tots els espais possibles, a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

El procés de cocreació d’aquesta estratègia d’emergència climàtica culminarà a finals del 2020, i el resultat serà un document amb pautes clares d’actuació i una estratègia que apostarà per la sostenibilitat, el desenvolupament de les energies renovables i l’autoconsum, l’eficiència energètica, la minimització de residus, les accions per encarar la crisi de biodiversitat i l’adaptació dels sectors més vulnerables al canvi climàtic, entre molts d’altres aspectes.

El món local, com a administració més propera a la ciutadania, té un paper clau en aquest sentit, sobretot a l’hora de fomentar-ne la conscienciació i els canvis d’hàbits. “Aquest projecte ha de traspassar mandats i ha de servir, amb consens polític, com a full de ruta per, almenys, els propers deu anys, també per a ajuntaments i consells comarcals. No dista gaire del que hem fet fins ara, però es tracta d’organitzar-ho i saber quan apliquem accions de mitigació o d’adaptació”, ha explicat la diputada de Medi Ambient, Anna Barnadas.

El procés de cocreació

Les primeres passes van fer-se el mes d’octubre amb tres reunions telemàtiques, que van servir per reflexionar sobre la situació actual a les comarques gironines i posar les bases del que ha de ser el full de ruta per definir l’estratègia d’emergència climàtica i els seus reptes. Es van vehicular com a tallers en què van prendre part representants de sectors molt diversos, com ara l’Administració pública (polítics i tècnics), el tercer sector, les institucions de recerca i el teixit empresarial.

El propòsit és implicar-hi els actors clau del territori i potenciar-ne la transversalitat, perquè aquest projecte té una mirada de llarg recorregut. “En els darrers anys, hem rebaixat 165.000 tones de CO₂, hem instal·lat renovables que han fet una producció de 12.758 megawatts i hem donat suport a la instal·lació de 62 calderes de biomassa, entre d’altres accions. Ara volem anar més enllà i depassar l’acció de la mateixa Diputació de Girona, implicant-hi el màxim nombre d’agents socials i econòmics”, ha remarcat Marc Marí, cap del Servei de Medi Ambient.

Segurament és díficil parlar de Medi Ambient i d’emergència climàtica en un contexte com el que tenim ara, en plena pandèmia del Covid-19 i am el ciutadà amb moltes altres preocupacions al cap. La crisi ecològica hi era abans del Covid i hi serà després. Així ens ho diu l’Anna Barnadas.

Els resultats obtinguts en aquesta primera fase seran analitzats i complementats per part de tècnics i experts en els diferents àmbits abordats. Després, durant les properes setmanes, s’exposaran a avaluació per part dels tècnics i els actors polítics dels ens locals de la demarcació per alinear-los i comprometre’ls en la futura implementació de l’estratègia d’emergència climàtica. I posteriorment, es crearà un equip motor, format per les persones més representatives de cadascun dels sectors implicats.

“Aquesta governança compartida implicarà tots els sectors i permetrà definir amb més precisió els projectes pilot, les accions concretes i els reptes a llarg termini, perquè siguin més efectius”, ha explicat Oriol Armet, representant de Coperfield. Les accions d’aquesta estratègia d’emergència climàtica es mesuraran mitjançant d’uns indicadors que serviran per avaluar si cada actuació compleix els objectius marcats inicialment.