Els premis Santiago Zapata premien estudis sobre el suro imprès en 3D i la indústria portuguesa

• Els convoca anualment la Càtedra d’Estudis del Suro de la Universitat de Girona i l’entrega dels premis serà dimecres al Museu del Suro.

Els premis de recerca Santiago Zapata premien el potencial del suro imprès en 3D i els factors de la localització de la indústria del suro portuguesa durant la industrialització a Portugal. La segona edició dels premis busquen promocionar la recerca aplicada en les humanitats, les ciències socials, les ciències naturals i la tecnologia. Els convoca anualment la Càtedra d’Estudis del Suro de la Universitat de Girona i l’entrega dels premis serà dijous al Museu del Suro.

Un dels treballs premiats és “Corteza. Additive Manufacturing of Cork Furniture”, de Gizem Demirkiran de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya. Explora el potencial del suro imprès en 3D com a solució sostenible de la contaminació acústica. A més, el treball proposa utilitzar els residus de la pols i el granulat de suro que es generen en l’activitat surera i que si es cremen alliberen CO₂ a l’atmosfera.

Avalua la flexibilitat, la resistència i l’absorció acústica i els nivells de porositat. Obre oportunitats de noves recerques en aplicacions i dissenys de mobles elaborats amb aquestes propietats. Han dissenyat i imprès en 3D la cadira Corteza.

L’altre treball és “From raw materials to where the industry happens. Patterns of industry location in the Portuguese cork manufacturing industry, 1880-1980” de Carlos Manuel Faísca, de la Universitat de Coimbra, i Francisco Manuel Parejo Moruno, de la Universitat d’Extremadura. El treball analitza els factors de la localització de la indústria del suro portuguesa durant la industrialització d’aquest país entre les dècades de 1890 i 1990 i contrasta els resultats amb les teories econòmiques de la localització industrial.

Inicialment, la indústria del suro va localitzar-se en zones de producció de matèria primera en regions interiors, sobretot l’Alentejo i l’Algarve. La indústria va canviar la geografia dues vegades en un segle. Primer, cap a l’àrea metropolitana de Lisboa, a principis del segle XX, per l’abaratiment dels costos de transport amb el ferrocarril i després, al voltant de Porto des de la dècada dels anys 60.

El pas a Porto va venir marcat pel baix cost del capital humà. Va haver-hi estratègies empresarials d’especialització en la producció de taps en lloc de preparació del suro que tradicionalment tenia un pes fonamental en la indústria portuguesa. També, per la creació d’una gran empresa, Amorim, que va facilitar una xarxa d’empreses més petites.

L’entrega dels premis serà el dijous, 23 de novembre a les 20 hores a l’auditori del Museu del Suro. Hi assistiran els guanyadors; l’alcalde, Juli Fernández; la vicepresidenta de la Fundació Pública Museu del Suro de Catalunya, Laura Millán; i la directora de la Càtedra d’Estudis del Suro, Rosa Ros.