El vaixell Formigues II és un jaciment arqueològic excepcional per l’estat de conservació i la càrrega

• El vaixell de l’època antiga conserva la càrrega de salaons i salses de peix d’origen bètic.

El vaixell Formigues II és un jaciment arqueològic excepcional a la costa catalana pel seu bon estat de conservació. Així ho explica Rut Geli al Supermatí. És destacable perquè conserva l’estructura i la seva càrrega amb productes provinents de l’actual Andalusia. Tot i que fa temps que s’estudia, encara es troba en una fase inicial de la recerca.

El vaixell de l’època antiga es va enfonsar prop de les illes Formigues i transportava productes bètics, de l’actual zona d’Andalusia. El carregament incloïa salaons i salses de peix en les diferents tipologies d’àmfores, tal com explica la responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, Rut Geli, al Supermatí.

Una de les singularitats de les àmfores és la impermeabilització amb la resina de cistus. Geli explica que és el primer cop que es detecta l’ús d’aquest material al mar Mediterrani. En aquella època, la resina era coneguda per les seves propietats medicinals.

Una altra particularitat de l’embarcació és el “raig de júpiter”, un sistema d’unió entre la quilla i les rodes.

Es desconeix exactament com va enfonsar-se el vaixell, però es creu que va ser per un xoc a l’arxipèlag. Ara, les restes arqueològiques se situen a 45 metres de profunditat. Rut Geli explica que la seva feina d’estudi és més lenta, comparat amb els jaciments a l’exterior. Comenta que passen poc temps amb l’excavació, però molt més de descompressió. Al llarg del dia, cada membre de l’equip, format per un màxim de 12 persones, fa dues o tres immersions.

Recentment, Rut Geli i Guillem Mauri van presentar els resultats de les excavacions al Museu de la Pesca de Palamós. També, hi ha una exposició al Museu d’Arqueologia de Catalunya amb alguns dels materials i la simulació del possible enfonsament. Es preveu que l’estudi continuï fins a l’any 2025 per conèixer més el jaciment. L’elevada profunditat ha permès evitar el seu espoli, a diferència d’altres de Catalunya.