“Tinc l’autoestima en construcció”: Els Amics de les Arts guanyen a casa

Pilar Fornés i Colomer

Els Amics dels Amics ja omplien l’Auditori de Girona per gaudir de les composicions del grup “de casa”. Dos del tres components de Els Amics de les Arts són gironins i amb ells s’ha donat el tret de sortida als concert de música de les desitjades Fires de Sant Narcís. El fred encara no ha arribat i la gent es passeja minuts abans per la Devesa, expectant i amb la il·lusió pel directe d’un dels grups amb més públic familiar i reconeixement del panorama actual català. Els amics de les Arts varen néixer el 2005 i amb el seu estil folk-pop varen aconseguir la popularitat amb el seu disc «Bed and Breadfast», que ja els va donar un premi i poder fer dos concerts al Palau de la Música. Al 2018 aconseguiren el Premi Enderrock al millor artista de l’any. I aquest 2023 han tornat amb més força encara després d’anys de silenci. 

Set minuts passades les vuit i amb aquesta puntualitat britànica del Temporada Alta han sortit a l’escenari en Joan Enric Barceló, en Ferran Piqué i en Daniel Alegret amb la seva energia positiva, vaixell insígnia del grup, acompanyats per en Pol Cruells al baix i en Angel Alonso a la bateria. 

Es troben de gira presentant el seu darrer disc «Allà on volia», la cançó amb què han obert l’espectacle. Es el seu setè àlbum i en ell repassen la seva relació emocional amb la vida, recent estrenats els 40, tots amb mainada, però sense haver perdut les il·lusions de la joventut. Aquest “bon rotllo” el transmeten ja sortint a l’escenari, amb els seus moviments, la seva energia positiva i la seva habilitat per comunicar amb la gent gironina

Els Amics ens han explicat que aquest era un concert especial perquè obren una 2ª etapa de la gira. Van explicar que també tocaran temes que feia anys que no cantaven en directe amb el risc que comporta, però “qui no s’arrisca, no pisca”- ha dit en Dani. També han rememorat els seus grans hits, algun d’ells himnes per una generació que els ha vist créixer, evolucionar i madurar tant personalment com professionalment.

Parlant d’himnes és clar que han cantat el nou himne del FC Girona, que ha estat molt aplaudit pel públic. Públic de totes les edats, on ha sigut destacable veure unes quantes famílies senceres, algunes amb nanos ben petits. Emociona veure nens mirant expectants un concert en un auditori, inclús pujant a l’escenari amb les seves guitarres. 

S’ha notat que es diverteixen i això es contagia i, sobretot, s’agraeix. Els vuit temes del nou àlbum parlen de l’amor, el desamor, el valor de la família… amb el seu habitual to de narradors d’històries que ens ressonen, amb les que empatitzem. Somriures, alegria dels afortunats que els podíem gaudir,  més que cançons semblen històries musicades del dia a dia. M’ha emocionat la cançó en la que expliquen que el més difícil d’una separació de parella és repartir-se les coses compartides.

El seu directe té molta força i han presentat una escenografia molt treballada, on cadascú dels cinc músics era dalt una plataforma negra quadrada envoltada de neons vermells i taronges. Molt remarcable també el joc de llums; en Joan Enric ha demanat un reconeixement especial pels sis brillants tècnics que fan del concert un gran espectacle. Després de cantar dotze cançons, n’han fet tres “a capella” que ens han emocionat, amb la complicitat del públic. La darrera el seu hit “Jean Luc”, amb el públic dempeus. 

Destaco dos dels “versos”, de vegades sembla que recitin, al final de dues cançons:
I de sobte varem entendre què volia dir cantar (de “Tots els homes d’Escòcia”) i Les coses gaudim-les mentre encara puguem, del disc ‘”Atrapats aquí”.

28 d’octubre de 2023