Les noces entre Mercè Miquel Basart i Josep Sagrera Perxés
Sandra Bisbe
En el quart programa de Trossets Compartits amb Sandra Bisbe hem comentat un tipus de publicacions que eren habituals als setmanaris de principi del segle XX. Al Setmanari Baix Empordà hi havia un apartat dedicat a naixements, casaments i defuncions. Així, hem explicat les noces entre Mercè Miquel Basart i Josep Sagrera Perxés del 7 de Novembre de 1920.
Malgrat que habitualment eren informacions breus, quan es tractava d’algú realment destacat de la vila es dedicaven llargs articles. En el cas de les noces fins i tot publicaven el menú, tot escrit amb francès per remarcar la finesa de l’àpat sempre encarregats als millors hotels de Barcelona.
En el cas del casament entre Miquel i Basart, estem parlant que significava la unió entre dues famílies sureres importants. D’una banda els Miquel, coneguts més popularment pels de Can Mario, en aquell moment anomenada Manufacturas del Corcho des de 1916 (fundada al 1900). De l’altra hi trobem els Basart, també fabricants de suro de Sant Feliu de Guíxols. Però la cosa no acaba aquí, ja que també hi ha els Sagrera, empresa fundada al 1840 i els Perxés també empresaris surers de Sant Feliu de Guíxols.
Els pares de la núvia eren Joan Miquel Avellí i Josepa Basart Bosch, i els del nuvi Lluís Sagrera i Rosa Perxés. La germana d’en Joan Miquel Avellí, la Josepa Miquel Avellí estava casada amb Josep Bisbe Ganiguer (mà dreta de Joan Miquel Avellí a la fàbrica).
El convit i el menú de les noces
Tot indica que l’àpat s’organitza al Cinema-Teatre El Barcelonés, on actualment es troba el Teatre de Palafrugell. El seus propietaris a partir de 1916 foren Recolons i Joan Reig, també conegut pel Tinyoi a partir de 1916. En aquest sentit, s’ha de dir que El Barcelonés va ser un dels millors cinemes del poble i una dinàmica sala d’espectàcles. Segons s’explica a part de cinema i teatre, també s’hi organitzaven balls, concerts i com veiem cerimònies de casament. Per a que ens fem una idea del nivell dels espectacles organitzats, hi van actuar la soprano Mary Harris i Xavier Cugat.
Per complementar el menú, en aquest tipus de casaments es contractaven les millors empreses del moment. Així, les noces entre Mercè Miquel Basart i Josep Sagrera Perxés comptarà amb el càtering del reputat Hotel Bristol de Barcelona situat a Plaça Catalunya, on hi ha actualment la seu de Telefònica.
La Sandra Bisbe ens detalla de què es composava el menú i també quins vins es van servir.
D’altra banda, un aspecte molt rellevant era també la música. En aquest cas es va contractar la Tzigan Planas, una jazzband. La denominació tzigane (zíngar) s’aplicava a les primeres orquestres que a principis dels anys 20 del segle XX, a Barcelona, sobretot, van fer una mescla dels instruments més clàssics, com violí, violoncel, piano, contrabaix, etc., amb el jazzband (bateria), el saxo o el trombó de vares. La Sandra ens dona més detalls d’aquest tipus de formacions.
Un trajecte en cotxe “sui generis”
Per últim, en aquesta entrada també us destaquem un fet que durant el programa va portar certa confusió. Ens referim al fet que per anar de l’Església de Palafrugell fins al Barcelonès, poc més de 400 metres de distància, es van fer servir el cotxe. L’absurditat del trajecte via motor sembla que pogués haver-hi algun erro d’interpretació. No obstant això, si ens posem a la pell de la burgesia del moment, què millor que presumir de la col·lecció de cotxes que només uns pocs podien es permetre.
Segons una recopilació feta per Joaquim Ciuró i Gabarró que es publicà a la Revista de Palafrugell al febrer de 1966, a Palafrugell entre 1908 i 1925 hi havia matriculats 65 cotxes, la majoria cotxes d’empreses i uns pocs particulars. Així sabem que Joan Miquel Avellí comptava amb un Packland americà i Josep Sagrera Perxés amb un Hudson, també americà.
Així doncs, en aquesta entrada hem destacat aquests elements, però si voleu saber més detalls al voltant de quins regals van rebre o com va ser el viatge de noces podeu escoltar tot el programa íntegrament. A més, també podeu fer-ho a través del blog de la Sandra Bisbe. Hi podreu trobar, també, imatges de les publicacions cedides per l’Arxiu Municipal de Palafrugell.
