Els Catarres tenen nou disc: “Diamants

En tres anys de silenci discogràfic d’Els Catarres han passat moltes coses. Potser massa i tot. Un miler de dies carregats de canvis i experiències vitals intenses tant individualment com col•lectivament. Aquesta fase inoblidable, però, acaba de manera brillant amb el cinquè disc d’Els Catarres, Diamants.

Una obra polièdrica on cada cançó té el seu propi color i que estilísticament passa del pop al folk per submergir-se també en el punk-rock de reminiscències nord-americanes o en el dub. Els Catarres de 2022 reflecteixen un grau de maduració major al de treballs anteriors i exploren ansietats i pors sense perdre, però, el seu optimisme característic. Igual que un diamant, ple d’arestes i facetes, refracta la llum i brilla.

El disc i les seves cançons

Obre el disc “Honestament”, una cançó d’aires estiuencs que atempta contra la sensació general de desesperança que hem viscut els darrers anys i que ens recorda com és, de meravellós, viure. Segueix “Avui t’he vist”, que canta amb sonoritat africana des de l’optimisme de qui torna a començar, del que reneix renovat després d’una ruptura, sigui la que sigui. “Diamants” és un himne a l’amor i a com l’amor mateix és èpic, gran i desbordant d’emoció.

Marca musicalment l’àlbum amb una sonoritat on els pianos i els sintetitzadors són molt presents i es mesclen amb ritmes urbans, sense oblidar les melodies marca de la casa. “Un sostre fet d’estrelles” és l’única cançó del disc que es va coure durant les primeres setmanes de confinament de 2020 i parla de l’alliberament personal i d’abraçar amb valentia allò que ens fa únics. El proverbial optimisme catarra es plasma a “Haurà valgut la pena viure”, el nom de la cançó parla per si mateix.

El tema més enèrgic del disc arriba a la meitat. Es diu “T’odio” i és eufòria, ràbia, èxtasi i desengany. Una muntanya russa d’emocions i energia que frena a “Atlàntides”, una cançó amb l’esperit dels primers Catarres, i que es torna a enlairar amb “Animals”, que és un cor que batega amb intensitat per alliberar la bèstia que porta dins.

Una bala que fa “Diana”: un instant on dues mirades es creuen i un torrent d’emocions canvien la realitat de dues persones que s’acaben de conèixer. La recta final de Diamants arriba amb la cançó més antiga del grup, “La Solució”, que va néixer durant els anys d’institut de l’Èric i el Jan a Centelles, i que ara han rescatat de l’oblit donant-la d’un vestit nou que ja somien en poder presentar al seu públic. Tanca el disc “La ferida”, una balada èpica sobre la impotència davant la pèrdua, i sobre com a poc a poc, irremeiablement, aixequem el cap.

La importància del format físic

Des del seu disc de debut Els Catarres han concebut els CDs com a peces úniques, acabades i personalitzades per ells mateixos. Escriure el títol a mà, l’ús de tampons, de pintura en esprai, de fotografies instantànies… A Diamants, la tècnica artística triada ha estat el popular “rasca-rasca”. “Ens agrada la idea de poder dibuixar la personalització directament sobre la pintura de la caràtula i en fer-ho que es reveli un fons de colors diferents. No ens atrau tant la idea de trobar la sort darrere la pintura… sinó remarcar que sovint, al rascar la superfície, aprofundint una mica i esforçant-nos a arribar al cor de les coses és quan trobem el seu autèntic valor”, expliquen.