Casos d’hidrofòbia a Palafrugell
Sandra Bisbe
En el 7è programa de Trossets Compartits hem parlat dels diversos casos d’hidrofòbia que hi va haver a Palafrugell entre el 1903 i el 1904. Primer de tot s’ha d’explicar que en medicina el terme hidrofòbia s’utilitza com a sinònim de ràbia. Així, l’hidrofòbia és un símptoma característic del que pateixen ràbia en haver estat mossegats per animals rabiosos.
La Sandra Bisbe ha posat la mirada sobre un cas que el maig del 1903 va sortir a La Crónica. Així relatava el setmanari els fets que va patir D.P., una noia de 23 anys.
Els atacs de ràbia poden provocar alteracions al sistema nerviós central que poden acabar provocant la mort, com va ser el cas de la jove palafrugellenca. Alguns dels símptomes que es manifestaven hi havia els canvis d’humor, temors injustificats o aversió a l’aigua. En aquest sentit, aquest últim a causa que en empassar o beure aigua es paralitzen els músculs de la gola.
D’altra banda, gràcies aquesta investigació la Sandra va descobrir la figura del Dr. Jaume Ferran Clua. Un eminència en el camp de la medicina i que, segons tot indica, va millorar la vacuna antirràbica de Louis Pasteur.
Malgrat que la jove D.P. no va poder ser assistida pel Dr. Ferran, sí que un dels seus dos fills va poder ser tractat per ell i va poder salvar la vida.
Mort el gos, morta la ràbia
Fent bona la dita tradicional, els ajuntaments de l’època per solucionar el múltiples casos d’hidrofòbia van decidir que el millor era matar els gossos que anaven sense morrió. Així doncs, se’ls hi subministrava unes boles d’estricina (un pesticida) que acaba amb la vida dels animals.
A més a més dels casos d’hidrofòbia a Palafrugell per la mossegada de gossos, també se’n van detectar a d’altres punts de la comarca. L’alarma social que es va crear per tots els efectes que provocava contraure el virus de la ràbia va ocasiona que les administracions prenguessin mesures contundents.
