11 de juny, dia mundial del càncer de pròstata
Rafel Corbí
Aquest divendres es commemora el dia mundial del Càncer de Pròstata. Per aquest motiu, des del matinal de Ràdio Palafrugell ens hem volgut posar amb contacte amb el SSIBE, per a saber-ne més coses i refrescar la memòria, nostra i dels oients de l’emissora.
Hem conversat del càncer amb el Dr. Iván Álvarez, cap del servei d’Urologia de l’Hospital de Palamós. Dels seus motius, curació, desenvolupament, diagnosi, i de la seva perillositat.
Què és el càncer de pròstata?
El càncer de pròstata és un dels càncers que es presenta més sovint en la població masculina. Es tracta del tumor maligne més freqüent de l’aparell genitourinari masculí i és la segona causa de mortalitat per càncer en l’home, després del càncer de pulmó, amb una mortalitat del 12%.
Informació destacada
Si se sospita perquè hi ha símptomes o per un PSA elevat, es farà un tacte rectal i una nova determinació de PSA en sang. Si el tacte rectal és positiu (s’aprecia nòdul o enduriment de la pròstata) es farà una biòpsia. Si el tacte rectal és negatiu, es valoraran els nivells de PSA per decidir si es practica o no la biòpsia. El PSA s’utilitza com a cribratge en la població general per poder diagnosticar de manera precoç el càncer de pròstata.
És un bon marcador tumoral, perquè augmenta quan les glàndules prostàtiques es desestructuren a causa del seu creixement tumoral. Com que és present a la pròstata normal i també augmenta en el creixement benigne de la pròstata, s’ha d’interpretar sempre en el context individual de cada pacient. Un augment de PSA no és sinònim de càncer de pròstata, i s’ha de practicar sempre tacte rectal i ecografia. El diagnòstic final el dona només la biòpsia.
Els símptomes
Moltes vegades és asimptomàtic i el primer senyal d’alarma és un PSA elevat. També es poden presentar cansament, pèrdua de la gana, pèrdua de pes. Així mateix, les alteracions locals són freqüents: obstrucció urinària, retenció urinària, presència de sang a l’orina, infeccions urinàries. En cas de disseminació, sovint hi ha dolor ossi.
A qui afecta la malaltia?
El perfil típic és un pacient home entre 50 – 70 anys, en el qual pot coexistir un creixement benigne de la pròstata.
El diagnòstic
El diagnòstic del càncer de pròstata es fa mitjançant els nivells de PSA sèric, tacte rectal i la biòpsia prostàtica ecodirigida.
El tractament habitual
Quan el càncer de pròstata és localitzat i de baix risc es pot tractar mitjançant l’extirpació quirúrgica i la radioteràpia. En cas de disseminació es valora el tractament amb radioteràpia i hormones per frenar el creixement tumoral. De vegades, si el pacient és d’edat avançada, es monitora estretament l’evolució del càncer abans d’extirpar-lo, ja que en alguns casos no suposa una amenaça per a la seva supervivència a curt termini.
Les proves més habituals
Tacte rectal, determinació de PSA en sang, biòpsia de pròstata.
Prevenció
La supervivència del càncer de pròstata depèn de l’estadi en el moment del diagnòstic i és bastant favorable en els locals, menys en els avançats i pitjor en els disseminats. Per aquest motiu està indicada l’avaluació periòdica de la pròstata per part del metge de capçalera.
L’entrevista
Aquesta és la conversa amb el doctor que ha mantingut en Rafel Corbí.
