Pep Burgoa desafia el pas del temps amb el seu tercer disc, “El temps no esborra res”

L’obra d’en Pep Burgoa neix amb l’objectiu de trencar la dita popular que suggereix el contrari. En aquest treball, Burgoa explora l’essència del record i la persistència emocional a través de dotze cançons, cadascuna amb una història pròpia, un punt de vista íntim, gairebé com un univers tancat dins de si mateix.

Aquest disc, allunyat de les tendències musicals actuals que sovint es fonamenten en l’eufòria passatgera, es presenta com un retorn a l’ofici tradicional de fer cançons. Burgoa es manté fidel a l’essència de la cançó d’autor, una pràctica amb arrels profundes en la tradició, però que, paradoxalment, sembla viure en una “mala salut” tan autèntica com inalterable.

El cantautor barceloní, nascut al barri de Gràcia, ha recorregut un camí vital que l’ha portat de la seva ciutat natal a Madrid, i més endavant, fins a la tranquil·litat de Torroella de Montgrí, al Baix Empordà, on resideix des de 2019.

Llicenciat en Filologia Moderna, Burgoa ha desenvolupat la seva carrera professional en el món de les biblioteques i, ocasionalment, en el camp de la docència. Malgrat la seva discreta presència als escenaris, ha participat en festivals reconeguts com el Barnasants o el Festival de Música en Espais Singulars de La Garriga.

Amb dos discos publicats anteriorment en català, Jo, de vosaltres (2015) i L’Àtic del 16 (2018), Pep Burgoa ha demostrat ser un cantautor que parla des de la reflexió i la intimitat. Les seves cançons semblen pensades per moments de solitud, quan l’oient pot desconnectar del soroll del món exterior i connectar amb la seva pròpia essència.

El temps no esborra res és també un tribut als seus pares, a qui Burgoa dedica aquest disc com a reconeixement a la seva influència en la seva vida i obra. En definitiva, aquest nou treball és una declaració d’intencions: el temps pot passar, però les històries, els records i les emocions perduren, resistint-se a ser esborrades.