Michael Bublé fa vibrar Cap Roig en l’últim concert abans de tornar als estudis

• El canadenc sedueix el públic amb un concert íntim, ple d’humor, elegància i homenatges als grans clàssics del jazz i el pop

Era una de les grans nits del 25è aniversari del Festival de Cap Roig. Un concert anunciat a posteriori i que, com havia explicat el director del festival, feia anys que s’intentava tancar. Finalment, aquest dimarts, Michael Bublé va debutar al festival de Palafrugell amb l’únic concert anunciat aquest estiu a l’Estat i un dels pocs que farà al continent abans de desaparèixer temporalment dels escenaris per centrar-se en el seu proper projecte discogràfic: un disc dedicat al country i a l’art d’explicar històries.

Amb 2.000 persones de públic, l’actuació va tenir un to íntim i especial, radicalment diferent de l’ambient d’estadis a què acostuma. I des del primer moment, Bublé va desplegar tot el seu encant, la seva veu inconfusible i la seva capacitat per fer sentir tothom com si estigués assegut a la primera fila.

Va obrir amb Feeling Good i va continuar amb Haven’t Met You Yet, rebuda amb entusiasme. Després, va fer el primer dels molts comentaris que marcarien la nit: “Bona nit, Calella!”, va dir en català, abans d’alternar entre anglès i castellà. Amb humor, va dir que aquí el coneixien com “Miguel Burbujas”, i de seguida va connectar amb el públic, que reia i participava encantat de l’ambient distès.

La calor va ser una altra de les protagonistes del concert. Suat, entre bromes i rialles, va demanar un assecador per eixugar-se i va acabar llançant la corbata a un home del públic amb qui havia cantat, després de cridar “quina calor!”. Un altre espectador li va llançar un ventall, que Bublé va fer servir bona part del concert. El diàleg amb aquest home, Juan Carlos, va ser constant, amb bromes reiterades que van fer esclatar de riure tota la platea.

Amb un to seductor i juganer, va deixar anar frases com: “Deixem que l’amor entri a nosaltres aquesta nit… Quan marxeu, fareu l’amor. I ho fareu pensant una mica en mi.”

Abans de cantar Sway, va demanar: “Vull veure-us moure els culets”, i va començar la cançó en castellà, amb el clàssic “¿Quién será la que me quiera a mí?”. Tot plegat, amb una banda espectacular de més de quinze músics, que Bublé va elogiar dient: “Són els meus músics… però també són la meva família.”

El concert va combinar clàssics d’icones com Elvis, Nat King Cole, Bee Gees o The Eagles amb cançons pròpies. Va interpretar It’s a Beautiful Day en versió swing, Home, Everything (que va explicar que havia escrit amb 16 o 17 anys, imaginant els futurs amors), i també You Don’t Know Me, sol amb el piano. Un dels moments més aplaudits va ser quan va deixar que un dels seus trompetistes cantés You’re Nobody Till Somebody Loves You, mentre ell feia els cors.

També va anunciar el seu proper disc, previst per al novembre, amb un medley de temes country com Travelin’ Band, Burning Love i Can’t Help Falling in Love. El final va arribar amb una versió íntima i commovedora d’Always on My Mind.

Abans de marxar, Bublé va voler agrair la presència del públic. Va parlar amb sinceritat sobre el cost de les entrades, reconeixent que no eren barates, però que el que més valorava era “el vostre temps, que és el més valuós que teniu”. I va tancar amb un desig: “Passarà temps fins que torni a fer gira. Però espero que, quan torni, ens tornem a veure.”

Un concert ple de carisma, humor, música d’alt nivell i un artista que sap fer de cada funció una vetllada inoblidable.