L’oest de Palafrugell està per sota del llindar socioeconòmic baix mentre Catalunya mostra fortes desigualtats

• Palafrugell té dues agrupacions censals amb diferències internes: l’oest, amb un índex de 76,8, està per sota del llindar de 80, i l’est, amb 90,9, se situa per sobre
• L’índex socioeconòmic territorial mesura factors com ocupació, educació i renda, i serveix per detectar desigualtats dins dels municipis i entre zones de Catalunya

Palafrugell té diferències internes en el nivell socioeconòmic segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) que s’acaben de publicar, però que fan referència al 2023. El municipi té dues agrupacions censals: l’oest registra un índex socioeconòmic territorial de 76,8 –per sota del llindar de 80 que marca els nivells baixos–, mentre que l’est arriba a 90,9, per sobre del llindar baix, però encara per sota de la mitjana catalana fixada en 100. La mitjana municipal és de 82 punts. Tant l’est com l’oest mostren una evolució positiva en els darrers anys.

L’índex socioeconòmic territorial (IST) és un indicador que resumeix la situació socioeconòmica d’una zona en un sol valor. Combina sis factors, que són l’ocupació, tipus de feina, nivell educatiu, proporció de joves sense estudis postobligatoris, població estrangera de països de renda baixa o mitjana i renda mitjana per habitant. Com més alt és l’índex, millor és la situació socioeconòmica; valors inferiors a 80 indiquen zones vulnerables.

Les agrupacions censals són zones dins d’un municipi que agrupen diversos carrers o barris amb característiques similars. Tenen entre 5.000 i 20.000 habitants i permeten analitzar millor les diferències internes dins d’un municipi, a diferència de calcular només el valor mitjà municipal.

A les comarques gironines, Palafrugell no és un cas aïllat. Altres municipis amb agrupacions censals amb valors baixos inclouen Figueres (4 agrupacions), Girona (3), Salt (3), Lloret de Mar (2), i Castelló d’Empúries, Olot, Roses, Sant Feliu de Guíxols i Santa Coloma de Farners (1 cadascun), amb un total de 18 agrupacions censals de valor baix a la demarcació.

A escala catalana, hi ha 110 agrupacions censals amb un índex socioeconòmic més de 20 punts per sota de la mitjana, concentrades en 44 municipis. En paral·lel, hi ha 62 agrupacions censals amb un índex 20 punts o més per sobre de la mitjana, principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. Municipis com Matadepera (Vallès Occidental), Fontanals de Cerdanya (Cerdanya) i Castellolí (Anoia) encapçalen el rànquing amb els valors més alts.

Les dades posen de manifest les desigualtats territorials a Catalunya, amb municipis amb zones especialment vulnerables i altres amb nivells socioeconòmics molt elevats. La informació permet identificar amb precisió les àrees que requereixen més suport i polítiques de cohesió social.