L’audiència absol l’acusat d’abusos a la neboda a Palafrugell

• Ho justifica perquè “ni tan sols” es van investigar “eficientment”.

L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat per abusar sexualment de la seva neboda a Palafrugell i també, de fer-se tocaments davant la menor. L’acusat s’enfrontava a 12 anys de presó. La sentència de la secció quarta comença criticant el tracte que va rebre la víctima durant el procediment: “La denunciant ha estat deixada de banda per l’administració de Justícia, que no ha actuat amb la diligència que li resultava exigible”.

A més, el tribunal argumenta que “ni tan sols” es van investigar “eficientment” els fets denunciants: “Hem de jutjar amb el poc que ens ha estat presentat, i a través del prisma de la presumpció d’innocència”.

La fiscalia l’acusava per haver comès abusos sexuals continus i un delicte d’exhibicionisme continuat entre els anys 2011 i 2014 al Prat de Llobregat i Palafrugell. Segons l’acusació, havia obligat la neboda a tocar-li el penis, fer-li altres tocaments i es masturbava davant seu.

La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona va absoldre l’acusat per falta de proves que corroborin la denúncia. A més, apunta al tribunal que els fets no van ser investigats “eficientment”. Afegeix que la víctima no va “rebre el tracte que tota persona que manifesta haver estat víctima d’un delicte ha de rebre d’una administració que, més enllà de la seva funció d’investigar i enjudiciar delictes, ha d’assistir les persones denunciants, garantir els seus drets en el procediment i evitar que l’activitat judicial (o la seva inactivitat) origini una victimització secundària de caràcter institucional”.

L’Audiència ha conclòs que no “s’ha assolit” cap de les finalitats i “ni tan sols” es van investigar els fets. S’afegeix que “la denunciant va ser deixada de banda per l’administració de la Justícia”. Es destaca que la víctima va denunciar els fets a la Bisbal d’Empordà el 29 de gener de 2019, però no va ser citada a declarar fins al 4 de març de 2021.

La sentència afegeix que el jutjat va dictar una provisió manifestant que s’havien “practicat totes les diligències d’investigació” el mateix dia que el jutjat va prendre declaració a la víctima i va donar trasllat a la fiscalia. Tampoc va demanar cap més prova deixant la causa pràcticament orfe de càrrega probatòria.

També s’assenyala que no es va informar la víctima de forma “clara i entenedora” dels drets que disposava, com rebre assistència o l’assessorament d’un advocat. L’Audiència recull que el relat de la víctima respon a “cànons ordinaris de credibilitat”, però que això, sense cap corroboració perifèrica, fa impossible dictar una sentència condemnatòria.

També, destaca que no hi ha cap testimoni que hagués vist els fets, tot i que els familiars destaquen que la víctima va tenir canvis de comportament, però que no es poden relacionar amb els fets. I destaca que el tribunal li hauria d’haver ofert suport psicològic durant el procediment.

Per tant, la secció quarta ha conclòs que, per aquests motius, el judici es van presentar “línies d’investigació inexplorades” i que el tribunal no disposa de mecanismes processals “per transitar-les, esgotar-les i portar-les al procediment”. I, tenint en compte les poques proves i la presumpció d’innocència, no s’ha disposat de suficients proves per fomentar una sentència condemnatòria.