Gràcies per tot: Víctor Manuel a Cap Roig 2026

Escrit per Pilar Fornés i Colomer / Fotografia: José Irún

El Cap Roig Festival va viure una nit emocionant en la seva 26a edició, amb l’actuació de  Víctor Manuel, aquesta nit tindrem la presentació d’Anastacia. Com és pel gran públic sabut, els emblemàtics  concerts estiuencs es realitzen durant juliol i agost als Jardins de Cap Roig, entre Palafrugell i Mont-ras.

Ahir 10 de juliol, va ser el torn d’un dels cantautors claus de la història espanyola, l’asturià Víctor Manuel (Mieres 1947). Va presentar acompanyat de la seva banda el seu darrer treball, Solo a solas conmigo (Ión Música, 2025). El fill gran de Víctor Manuel i Ana Belén, David San José, també acompanya els seus pares, com a director musical, ells expliquen que quan el seu fill actua amb ells es troben més tranquils. 

Amb una trajectòria de dècades a l’esquena, Víctor Manuel, també productor  musical i de cine, director de cine, ha dissenyat un concert que es planteja com una reflexió serena sobre el pas del temps (ell té 79 anys i 60 de carrera professional). Té clar que també vol aprofundir en la memòria històrica del nostre país, i així un planteja en el seu nou àlbum. Feia 7 anys que no publicava cap.

Els tres primers temes de l’actual gira, són un cant a la resistència, tal com ell mateix va explicar: ell i la seva dona són els artistes més representatius de la Transició espanyola a la democràcia. Els seus poemes pretenen ser poemes musicalitzats, i les seves temàtiques són vida rural, llibertat, amor i justícia. Des de l’humor no es va tallar en presentar la seva visió de la democràcia espanyola, els seus perills i la necessitat que tots anem a votar. Aquest Víctor més polític va aixecar els aplaudiments d’un públic que el segueix i l’adora. Malauradament, el partit d’Espanya del Mundial va fer que no estigués tota la grada plena.

Durant el concert on el nivell de sensibilitat puja de to és quan canta les seves cançons que s’han fet de tots, i són moltes: Quien pudo más, El abuelo Víctor, Ay amor, Nada sabe tan dulce como su boca, Solo pienso en ti… Aquí Víctor, que va parlar molt explicant les cançons va explicar com es van conèixer les dues primeres persones amb discapacitat que es van poder casar a Espanya. També va destacar la cançó Gaspar, una història trans.

El concert va acabar amb tres bisos, tothom va desfilar tranquil·lament, amb el cor ple i amb més esperança cap al futur. Gràcies Víctor per la teva autenticitat i el teu compromís.