Èxit de Mazoni a Girona: Jaume Pla només marxa “per agafar aire”

Pilar Fornés i Colomer

El primer dels concerts de comiat del bisbalenc Jaume Pla, Mazoni, a l’Auditori de Girona va ser un triomf contundent. Acompanyat d’un públic fidel i entregat, al final de l’actuació, però, va dir que tornaria: ell és un músic, compositor i guitarrista que només necessita descansar

Fent recerca dels 20 anys d’aquest artista empordanès destaco un fet que parla per si mateix: en conèixer com es trobaven les àvies i els avis de la residència per a la gent gran de la Bisbal durant la pandèmia, un grup de músics de la vila va contactar amb l’Ajuntament i la mateixa llar. Pretenien fer arribar la calidesa de les seves cançons en uns moments molt crítics per tota la població. Aquells músics eren el cantautor Miquel Abras, el grup Sanjosex i Mazoni.

Confesso que fa pocs anys que vaig sentir parlar del cantautor Jaume Pla i del grup Mazoni. Una amiga m’explicava que en Jaume Pla té un grup de seguidors molt fidel; molts estaven en aquest concert a Girona. Són ja 20 anys de carrera musical i 110 cançons.

Jaume Pla va néixer un 9 de gener del 1977 a la Bisbal de l’Empordà, músic, cantant i productor, és conegut artísticament com a Mazoni. Durant el 2023 ha commemorat els vint anys sobre els escenaris. Celebra aquesta etapa de la seva carrera amb una gira on es poden escoltar un grapat de cançons que ja formen part de la cultura popular de la música en català. L’artista ha manifestat que necessita “temps mort” per pensar, un gest segurament valent per aturar-se, agafar forces i reflexionar. Tal va ser l’èxit d’aquest concert que no dubtem que aquest gran artista tornarà, més tard o més aviat.

Durant el concert hem gaudit dels seus grans èxits. Acompanyat del baix Natan Arbo, Adrià Bravo a teclat i bases i en Jaume Pla veu i guitarra ha començat amb cançons del seu primer disc en català i ha continuat amb èxits de la seva carrera com La puta vida i A.I.LO.D.I.U. Alguns seguidors de la seva primera època prefereixen el Jaume Mazoni més rocker i recorden temes com “No n’hi ha prou amb la felicitat”, exigim Eufòria. En sentir aquest gran èxit el públic ja es va posar en peus, en el tram final destaquen temes com La Promesa i en els bisos ens va delectar amb El dubte, No tinc Temps i Ei que surt el sol.

M’agraden les lletres de Mazoni i la seva filosofia de vida, “quan és el que un vol deixo la tristesa i començo a caminar”. Ell sap bé que ser músic és una lluita constant, però s’ha mantingut perseverant, els seus 10 discs ho demostren. Ha complert el seu somni que era viure de les seves cançons, també poder actuar a Festivals com el Primavera Sound i les Festes de la Mercè a Barcelona. Reconeix que necessita desconnectar un temps d’Instagram, poder escriure i tornar amb forces renovades.

L’estarem esperant; els que en vulgueu més, aneu el 24 de febrer a la Sala Apolo de Barcelona. No dubteu que tornarà a ser un gran concert.