Els homenatjats amb el Diploma al Mèrit Ciutadà 2024 de Palafrugell reivindiquen la cultura
Escrit per Ràdio Palafrugell el 17 de Maig de 2024
L’Auditori del Museu del Suro de Palafrugell s’ha omplert en l’acte de lliurament dels Diplomes al Mèrit Ciutadà. L’Ajuntament de Palafrugell ha entregat aquests guardons a sis persones de referència en l’àmbit cultural al municipi i arreu. Es tracta de Víctor Dolz, Eulàlia Hortal, Teresa Juvé, Rosa Regàs, Guillem Rocas i Carles Torrent. Tots ells han reivindicat el paper transformador i cohesionador de la cultura.
Des de l’any 2013, l’Ajuntament de Palafrugell entrega els guardons dels Diplomes al Mèrit Ciutadà de la Vila. Aquesta distinció es concedeix a persones, entitats, agrupacions, institucions, empreses, comerços, etc, que mereixen la gratitud de Palafrugell per activitats destacades en el camp cívic, cultural, esportiu, comercial o d’altres que donin prestigi a la vila.
El pintor Víctor Dolz va deixar clar que l’art és la seva millor manera d’expressar-se.
Nascut a Begur 1945, Víctor Dolz va viure uns anys a Palafrugell i, posteriorment es va traslladar a Montcada, on va rebre una beca per ingressar a La Massana degut a les seves habilitats pel dibuix.
Dolz, també guionista i autor de curtmetratges, i escriptor, és un pintor inquietant, que ofereix una visió particular sobre la bellesa i la relativitat d’aquesta, així com el pas del temps. Fugint de la representació en el sentit figuratiu, l’artista aborda la visió més expressionista donant un sentit imaginatiu al retrat, més enllà del decorativisme i la complaença.
L’estil pictòric de Dolz recorda al pintor irlandès Francis Bacon, donant a llum la part més amagada de l’ànima. També remet als clàssics com Goya, Solana, Soutine, entre d’altres.
Víctor Dolz ha estat molt vinculat a la vida cultura i artística de Palafrugell participant en diverses exposicions. Ha col·laborat en activitats artístiques al municipi i va ser cartellista de la imatge de la Festa Major a l’any 2005. Part de la seva obra ha estat exposada a diferents espais de Palafrugell com el Museu del Suro, el Teatre municipal i la Biblioteca, on participa a l’Arteca.
La folklorista Eulàlia Hortal va recordar que la seva passió ha estat sempre reivindicar la cultura tradicional del poble.
Eulàlia Hortal i Brugués va néixer a Anglès l’any 1941 i és una folklorista catalana, que ha treballat en la recerca i recuperació de diverses danses empordaneses.
L’any 1965, a partir del seu casament, es traslladà a viure a Palafrugell, on va ser impulsora i fundadora de la Coral Mestre Sirés l’any 1978 i un any més tard de l’Esbart Mestre Sirés. A partir de 1981, va exercir de professora de danses tradicionals i sardanes i va impulsar i coreografiar el ball del Bim Bam dels nans de Palafrugell l’any 1985. També va participar conjuntament amb el mestre Josep Bargalló i Badia en la recerca i recuperació del Ball de la Moixiganga a l’interior de l’església de Sant Martí de Palafrugell el 1997, entre d’altres a diversos municipis gironins.
L’any 2013 va rebre el Premi Peix Fregit a Palafrugell. Posteriorment va donar a l’Arxiu Municipal de Palafrugell el seu fons sobre la recerca i difusió de les danses tradicionals, on destaquen les explicacions de balls i danses, les partitures i els enregistraments de so.
L’escriptora i pedagoga Teresa Juvé no va poder assistir a l’acte però va enviar un discurs en el qual recordava com va arribar a viure a Esclanyà i la importància que ha tingut Palafrugell per ella i el seu marit Josep Pallach.
Teresa Juvé Acero, nascuda a Madrid l’any 1921, és una pedagoga i escriptora catalana d’origen madrileny. Es va establir al Baix Empordà durant la guerra civil espanyola, i en acabar el conflicte hagué d’exiliar-se amb la seva família i fou retinguda en un refugi de dones del centre de França. El 1970 tornà a Catalunya i s’establí a Roses, on fou professora al seu Institut de batxillerat juntament amb el seu marit, amb qui col·laborà en la seva lluita política. A la mort del seu marit es va establir a Esclanyà.
Juvé Ha escrit nombrosos llibres sobre la història de Catalunya del segle XVI amb un estil proper al d’Arthur Conan Doyle i sobre la memòria dels exiliats. El 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2018 va rebre el Premi Memorial Francesc Macià. El 7 de febrer del 2021 va celebrar el seu centenari presentant una nova novel·la, El degollador de Vallvidrera.
Vídua del polític socialista català Josep Pallach ha estat sempre implicada i compromesa amb la Fundació Josep Pallach, que té la seva seu situada a Palafrugell.
L’escriptora Rosa Regàs i Pagès va voler recordar que cal no oblidar-se del pes cultural de Palafrugell.
Rosa Regàs i Pagès, nascuda a Barcelona l’any 1933, és una escriptora catalana que escriu principalment en castellà. Fou traductora de l’ONU entre 1984 i 1994 i directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya entre 2004 i 2007. Regàs resideix des de fa anys a Llofriu.
L’any 2001, va guanyar la 50a edició del Premi Planeta amb una novel·la d’intriga, La Canción de Dorotea, en què es narren els descobriments que una professora de biologia molecular fa en una casa de camp que va heretar del seu pare. I al llibre Diari d’una àvia d’estiu, reflecteix el seu punt de vista de residir en un espai com Llofriu, fet que ha servit per donar a conèixer el nucli arreu.
Regàs compta amb un ampli reconeixement amb guardons de gran transcendència com són el premi Nadal, el premi Planeta o la Creu de Sant Jordi.
El pintor Guillem Rocas va fer un repàs de la seva trajectòria i de com veu actualment el món.
El pintor Guillem Rocas va néixer a Torroella de Montgrí l’any 1946. Més tard es va traslladar a viure a Palafrugell on resideix actualment.
De la seva obra, en destaca el seu lligam entre les seves arrels a Torroella de Montgrí i la seva muntanya llegendària. Aquest paisatge és un referent ineludible i determinant en l’obra de Rocas.
Rocas compta amb una llarga carrera artística i pictòrica, començant exposar a l’any 1976 i fent-ho sense interrupció fins avui. Diverses institucions compten amb obres seves, algunes de rellevants com el Museu d’Història de Girona, el Castell de Peralada o el Museu del Suro de Palafrugell. I, al mateix temps, ha col·laborat en activitats al municipi com en la confecció del cartell de la Festa Major de l’any 2007. També ha format part de l’Arteca, el projecte artístic de la Biblioteca de Palafrugell.
L’any 1980, la seva obra va ser reconeguda a nivell internacional, amb la “Menció d’Honor” que se li va concedir a la biennal del Grand Palais de París.
I Carles Torrent “Carlets” va agraïr a l’Ajuntament el seu suport a l’Aula d’Art però va demanar anar més enllà i apostar per una Escola d’Arts.
Carles Torrent va néixer l’any 1953 a Puigcerdà però des de fa molts anys resideix a Palafrugell, des d’on ha consolidat la seva trajectòria com ceramista.
La seva activitat pedagògica comença l’any 1989-1990 i a partir de 1993 col·labora habitualment en les activitats pedagògiques del Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà. També fa Seminaris de ceràmica (Rakú) per diferents llocs de l’Estat espanyol i l’Estat francès i des del 2000 exerceix de professor a l’escola de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà. També ha col·laborat en determinats moments de forma activa amb la Biblioteca de Palafrugell.
Torrent és un referent com a ceramista, donant una visió més artística a aquest element tradicional al llarg de molts anys mitjançant el seu taller. Des que va iniciar-se en el món de la ceràmica, sempre ha treballat com experimentador de la forma i dels diferents processos a la que la sotmet, centrant tota l’atenció en el fet estètic i el procés que el conforma.
Les seves obres han format part de diferents exposicions a Palafrugell, on també fa cursos de formació i ha col·laborat activament amb entitats del municipis com pot ser l’Aula d’Art.
