Notícies

Dol a Palafrugell per la mort del jove Gerard

Escrit per Ràdio Palafrugell el 21 de Novembre de 2023

Carta de comiat de Rafel Corbí a n’en Gerard, mort apunyalat la setmana passada a Sant Adria de Besòs

Palafrugell està de dol per la mort d’en Gerard G., un jove de 33 anys assassinat dijous de la setmana passada a Sant Adrià de Besòs per uns desconeguts a casa seva. Els Mossos d’Esquadra estan investigant el cas, que està sota secret de sumari. La seva parella, embarassada, va quedar ferida.

Ràdio Palafrugell envia el condol a la família i amics, i en Rafel Corbí, amic de la família, ha escrit aquesta carta de comiat.

Se’m fa molt difícil escriure aquestes línies. Hi ha morts dolces, colpidores, estranyes, dures, senzilles. i la teva, Gerard, és incomprensible, inimaginable.

En Gerard era un jove palafrugellenc de només 33 anys. Pràcticament puc dir que el vaig veure néixer, a ell i al seu germà gran, en Sergi, al costat de casa. Anys de jocs amb els meus fills, de trobades amb la seva família, amb els avis, en Josep i la Toia…. de llargues jornades a la vinya veient-los créixer.

Després, la vida et porta lluny. Et dona trompades. Et malfereix. I ell ho va viure de ple, amb mals moments als quals tots estem exposats. En Gerard va conèixer l’infern i va tornar a la vida. I ara, refent la seva vida, amb parella, un fill en camí, amb una vida que semblava que tornava a acaronar-lo, la seva mort ens manlleva l’ànima com només el diable sap fer.

En Guerra petit se l’estimava molta gent. Fins i tot la gent del centre de reahabilitació on va passar part de la seva recuperació, i on anava a fer xerrades i explicar les seves vivències per ajudar a aquells que ara mateix no troben el camí. Ell mateix m’ho explicava un dia, caminant pel carrer de Cavallers, en un d’aquests dies que tornava a respirar Palafrugell.

Vivia a Sant Adrià de Besòs. En Gerard va morir al seu pis, el passat dia 16, assassinat a sang freda. I jo em pregunto, això és just? Què coi passa en aquest món? Per què passen aquestes coses? Per què sempre ho paga l’innocent i mai el culpable?

Gerard, allà on siguis, cuidarem del teu avi, de la teva mare, de la teva família. Una abraçada dels meus fills, una cervesa ben freda amb l’Èric, on et recordarem. I la nostra força als teus amics i amigues, com l’Adrià, que a hores d’ara es pregunten encara si això pot ser veritat o és un malson.