Cent anys de Coses vistes: quan Josep Pla es va convertir en escriptor
Escrit per Rafel Corbí el 18 de Juny de 2025
- El 18 de juny de 1925 Josep Pla publicava el seu primer llibre, Coses vistes. Un segle després, l’Editorial Destino el reedita en un volum commemoratiu amb pròleg de Jordi Cornudella. Tot i presentar-se amb timidesa i desdeny per la “literatura”, aquell debut contenia ja el batec profund d’un estil i una mirada que marcarien tota la seva obra.
Ara fa cent anys, Josep Pla debutava com a autor literari amb Coses vistes, un recull de textos breus que aparentment no pretenien ser res més que fragments d’experiències viscudes: retrats, cròniques, passejades, descripcions, records. Però sota l’aire modest i gens ficcional del llibre hi bategava una veu literària nova, plena d’ambició i consciència d’estil. Ens ho explica el gerent de la Fundació Pla, Francesc Montero.
Publicat el 18 de juny de 1925 a l’editorial Muntañola, Coses vistes és molt més que un primer llibre. És l’afirmació d’un punt de vista que defuig l’afectació literària i s’encomana a l’observació directa, al detall perceptiu, a una prosa que busca la claredat i la veritat per sobre de qualsevol artifici. “He procurat fer-me entendre i he cregut necessari respectar la veritat i el natural”, hi diu Pla al pròleg, fent bandera d’una estètica antiretòrica i propera.
La construcció pública del “Pla escriptor” arrenca aquí, i ho fa amb una teatralització molt seva: la comèdia del desmenjat, de qui sembla publicar a contracor, empès pels amics i gairebé per casualitat. Aquesta falsa modèstia, que recorda la de Cervantes a La Galatea, serà un dels trets constants de la seva figura pública. Però Coses vistes revela, en realitat, una escriptura molt treballada, una veu en formació que ja demostra una sensibilitat literària extraordinària.
En aquest llibre hi conviuen l’observador i el memorialista, el flâneur i el cronista. Pla retrata Girona, Montjuïc, el carrer Pelai, la vida a Roma, Lisboa o Berlín, les pensions grises i els personatges extravagants com el doctor Borralleres o la senyora Pastoraes. I ho fa amb una prosa neta, precisa i addictiva, que no vol “fer novel·la” però sovint la frega: no per l’argument, sinó pel to, la veu, la construcció d’escenes.
Fins i tot quan titula una secció “Capítols de novel·la”, és clar que Pla s’allunya deliberadament de la ficció convencional. Escriu contra la “sublimitat” literària i a favor d’un estil sobri, fragmentari, fonamentat en la versemblança i el record. Tot el que hi ha a Coses vistes —inclosa la part titulada “Retrats”— sintonitza amb una tradició literària que passa per Baroja, més que per Proust, i que cerca una literatura feta de vida, no d’invenció.
Aquest 2025, l’Editorial Destino reedita Coses vistes coincidint amb el centenari de la seva primera edició. El volum incorpora un pròleg de Jordi Cornudella, que reconstrueix la història editorial del llibre i rescata el pròleg inèdit de 1928, on Pla afirmava que tots els seus llibres fins llavors no eren sinó fragments d’unes possibles memòries. Ho acabaria sent, a la seva manera. Però el que Coses vistes ja anunciava, discretament, era la irrupció d’un dels grans escriptors del segle XX.
La Fundació Pla acollirà properament una exposició per celebrar aquesta efemèride.
Opinions dels lectors
Segueix llegint
