Can Mario reivindica Subirachs

• Subirachs. De l’expressionisme a l’abstracció (1953 – 1965) es pot visitar fins al 27 de novembre.

Josep Maria Subirachs (Barcelona, 1927-2014), artista de trajectòria prolífica i dilatada, ocupa un lloc de referència com a escultor de la generació de postguerra i són indiscutibles les seves innovadores aportacions a la història de l’art de la segona meitat del segle xx.

Per bé que l’obra pública i monumental és la que li valgué el reconeixement públic i la que va consolidar-ne el prestigi, aquesta exposició descobreix un Subirachs més íntim, a escala humana, que també creà nombroses peces de petit i mitjà format destinades al col·leccionisme. Àlex Susanna, Director d’art de la Fundació Vila Casas, parlava així d’aquesta reivindicació de l’obra de Subirachs.

La intenció del Museu Can Mario és reivindicar la figura de Subirachs, una obra que segons Àlex Susanna està plena de prejudicis en contra d’ella.

Centrada en un Subirachs jove, d’entre els 26 i els 38 anys, l’exposició, comissariada per Ricard Mas i Judit Subirachs-Burgaya, planteja un discurs focalitzat en una de les etapes més fecundes i creatives de l’artista, concretament la del pas de la figuració expressionista a l’abstracció. Escoltem Judit Subirachs, de l’Espai Subirachs.

El nucli central de la mostra inclou sèries i recursos com ara els ferros, les falques i els tascons, els assemblatges polimatèrics, les penetracions i les tensions, així com el procés d’aprofundiment morfològic que, sens dubte, s’inspirà en la geometria reglada d’Antoni Gaudí, entre altres influències.

Ricard Mas també seguia el fil de la invisibilitat de Subirachs i de la seva obra en els darrers anys.

Can Mario és el Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell (Girona), inaugurat l’any 2004. Acull al voltant de 220 escultures que daten des de la dècada dels 60 fins a l’actualitat i que pertanyen a diversos artistes nascuts o residents a Catalunya. Addicionalment, cada any s’organitzen exposicions temporals, com aquesta de Josep Maria Subirachs.