Any Estellés a Palafrugell: la Biblioteca analitza “Llibre de les meravelles”
Escrit per Dani Cortés el 10 d'Abril de 2024
Palafrugell s’afegeix als actes commemoratius de l‘Any Vicent Andrés Estellés, el poeta valencià nascut ara fa 100 anys i que cal reivindicar més que mai. La seva obra “Llibre de les meravelles” serà la protagonista de la nova sessió del Club de lectura Imprescindibles de la Bibilioteca. Es farà aquest dijous a les sis de la tarda i comptarà amb la investigadora Txell Matas, que explica a Ràdio Palafrugell que “el llibre encara és vigent ara”.
El Llibre de meravelles d’Estellés és la recreació literària més intensa que s’ha escrit mai de la ciutat de València. En concret, de la València de postguerra, des del 1939 fins als primers anys de la dècada dels cinquanta. El va publicar a l’editorial L’Estel el 1971.
El llibre consolida Estellés com el poeta del poble i s’hi inclouen versos reconegudíssims com “Assumiràs la veu d’un poble”.
És un llibre que, segons Matas, continua completament vigent.
Meritxell Matas és periodista i filòloga anglesa, investigadora predoctoral en poesia catalana contemporània a la Universitat de Barcelona.
| Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots. No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble. Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga. Ja no existiran les paraules, sinó l’home assumint la pena del seu poble, i és un silenci. Deixaràs de comptar les síl·labes, de fer-te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt i nacions amunt, una enaltida condició. No tot serà, però, silenci. Car dirà la paraula justa, la diràs en el moment just. No diràs la teua paraula amb voluntat d’antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble. Potser et maten o potser se’n riguen, potser et delaten; tot això són banalitats. Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament. |
Opinions dels lectors
Segueix llegint
