“Amèrica” al Teatre de Salt: Julio Manrique explora el passat negrer de la burgesia catalana

Pilar Fornés i Colomer

L’any 1492 el navegant Cristòfol Colom, amb el suport econòmic dels Reis Catòlics, va “conquerir” les Amèriques posant la primera pedra de l’esclavisme al continent americà. Quatre-cents anys després continuava el tràfic d’esclaus des d’Àfrica passant pel Mediterrani.

Aquesta tragèdia no va ser vista com un delicte fins a mitjan segle XIX. Els rèdits econòmics dels anomenats “indians” eren demostrats i la seva influència social s’estenia per la costa catalana, p.e en peces arquitectòniques modernistes.

L’obra «Amèrica» de Sergi Pompermayer s’inspira en aquest drama històric. Molt s’ha parlat d’aquesta peça teatral sobre el passat traficant i negrer dels avantpassats catalans. El dramaturg situa els seus personatges a la finca catalana de Vil·la Edèn (11 de setembre de 2021). En la família d’«Amèrica» hi ha el pare, la mare, l’àvia, el fill arribat de Londres pel seu aniversari. Acudeix acompanyat d’una noia d’origen africà amb la que desitja anar a viure pròximament.

Un escenari al Teatre de Salt on només hi ha una gran taula i un moble bar molt carregat d’alcohol. En aquest context es desencadena el conflicte d’aquesta família de la burgesia del nostre país. La base de l’obra és el relat cruel que denuncia l’esclavisme “a la catalana”. Tema incòmode del qual potser se n’ha començat a parlar obertament al nostre país, massa tard.

L’estructura del muntatge es basa en un salt temporal des del present al segle XIX, gràcies a diversos cops d’efecte en escenes entre el gran actor Joan Carreras i l’actriu Tama Ndong. Però el repartiment no seria encara el que és sense les intervencions de dues de les altres protagonistes, la mare i esposa (genial Mireia Aixalà) que viu aparentment còmode en la seva riquesa. La matriarca (contundent Carme Fortuny), en cadira de rodes, amb un grau aparent de demència amb poques paraules, però amb alguns moments de clarividència que revelen la tragèdia d’aquesta història sobre el racisme i el classisme a Catalunya.

Julio Manrique ha dirigit aquesta família que va anar a Cuba, i ho ha fet donant molt de pes al discurs de l’autor Sergi Pompermayer. Ens acosta a aquesta història simplement des de la paraula. Compta amb el conjunt d’intèrprets, Carreras, Aixalà; també Carme Fortuny, Tamara Ndong, passant per Marc Bosch i Aida Llop. Manrique destaca en una afinada direcció d’actrius i actors.
El públic en peus al final de la funció agraïa aquest gran espectacle, gent de tota la província i al meu costat una parella gran entranyable que repetia encantada.

Un dels millors espectacles teatrals del 2023/24. Si podeu, no us la perdeu!