Pesca amb dinamita a finals del XIX

Programa número 20 de Trossets Compartits a la sintonia de Ràdio Palafrugell. Aquesta setmana l’hem dedicat a parlar de la pesca amb dinamita, una pràctica de finals del segle XIX a les nostres costes.

La pesca amb dinamita consistia en la captura de peix mitjançant cartutxos de dinamita. Després de l’explosió la superfície quedava plena de peixos, morts o inconscients. Així doncs, en l’explosió els pescadors no podien controlar si matarien peixos grossos o petits. En aquest sentit, se’n malbarata molt.

La Sandra Bisbe ha iniciat el programa explicant que els mariners treien la dinamita d’una fàbrica de Begur fundada per un home d’origen francès. De fet, fins i tot, s’explica que era l’única fàbrica de dinamita a tot l’estat espanyol.

Malgrat que va ser un tipus de pesca habitual a finals del XIX i principis del XX, els detractors van fer sentir la seva veu. Els efectes de pescar amb dinamita era, a més de mediambiental, estèticament molt visibles. Així, era molt habitual veure muntanyes de peix mort a les costes. En aquest sentit, a casa nostra, Calella de Palafrugell era un dels indrets més afectats.

Gràcies a la pressió de molts pescadors i de la gent es va acabar prohibint la pesca amb dinamita, ja a finals del segle XIX. No obstant això, fins a principis de segle XX no es va deixar de banda, gràcies a les multes exemplars que l’administració pública va interposar contra els pescadors que utilitzaven la dinamita. A més, el peix pescat amb aquesta tècnica era menys preuat a la llotja i la gent no acostumava a comprar-lo.

Així doncs, a través de textos de pescadors de Calella i d’articles referents a la pesca amb dinamita hem anat explicant com es va viure a la premsa aquesta tècnica.