Aquesta setmana al Trossets Compartits amb Sandra Bisbe us oferim una sèrie de dos episodis en els que Martí Roger fa una radiografia de les famílies obreres de principis de segle XX. En aquest sentit, posat la mirada sobre el retrat d’una família obrera de capa superior.
Martí Roger, palafrugellenc que va deixar uns retrats fantàstics de les families obreres del municipi. En el programa d’aquest dimecres i el de la setmana vinent la Sandra es basarà en el que va publicar a Els tipus socials del a producció suro-tapera, publicat al 1911. Així, s’ha posat la mirada en un matrimoni amb tres fills, de 22, 18 i 14 anys respectivament. Primer de tot, Martí Roger fa una descripció de la casa.
Així doncs, malgrat tractar-se d’obrers de capa superior, la casa és un lloc humil i amb l’espai just per a cinc persones. D’altra banda, un altre aspecte en el que posa el focus Roger és en l’alimentació que té aquesta família.
En aquest sentit, s’explica que poden menjar carn cada dia, ja sigui gallina o oca. Aquest aspecte denota que dins de les seves limitacions, es tracte d’una família d’un rang superior a d’altres obrers.
A continuació, de la mà de Martí Roger, hem explicat la vestimenta d’aquesta família. L’intel·lectual palafrugellenc els defineix com a persones ben vestides i que no els hi manca roba per a les festes.
D’altra banda, hem explicat que aquest matrimoni té tres fills. Els dos més gran paguen “dispesa”, és a dir passen una mensualitat als seus pares. El petit també treballa, però a més, va a l’escola nocturna per la qual paga 2,5 pessetes.
Oficis dels membres de la família obrera de capa superior
S’ha de tenir en compte que en aquella època no hi havia seguretat social. Així, pagaven una quota mensual a la germandat. Un estament que s’havia creat al segle XIX per donar auxili econòmic als obrers en cas de malaltia que no els permetés anar a treballar
D’altra banda, també s’explica d’on provenen els ingressos de la família. Així, s’explica que el marit era un carrador dels bons, “d’aquells que començaren escairant i enrodonint, i seguiren fent taps; deixant aviat de treballar a tant el mil per convertir-se en carrador, feina per a la qual se veia més apte, per estar més en consonància amb el seu caràcter ordenat”, narra Roger. El marit guanyava 18 rals de jornal (4,5 ptes).
Per la seva banda, d’entre els dos fills grans, l’un era carrador, i triador l’altre. El primer guanyava 14 rals (3,5 ptes) i l’altre 13 (3,25 ptes). El fill petit havia començat a fer de taper i Roger explica que podria arribar a ser un dels bons. Setmanalment guanyava 30 rals de mitjana.
Per últim, explica que la dona havia estat triadora, però fa algun temps que es cuida de les feines de la casa. A més, també guanya quelcom amb la cria de l’aviram.
Encara queda un altre ingrés, i es els beneficis del consum que reparteix la cooperativa de que formen part, en la qual solen gastar uns 20 duros cada trimestre; per la qual raó, oscil·lant dits beneficis entre els 10 i 14 per 100, no es exagerat calcular aquest ingrés en 9 duros.
Ingressos i despeses de la família
Amb tot, entre ingressos i despesos aquesta seria el quadre que Martí Roger fa d’aquesta família obrera de capa superior.
INGRESSOS
Guanys del cap de casa: 290 dies de treball a 4,50 ptes 1.305 ptes
Guanys del fill petit: 52 setmanes a 7,50 ptes 390 ptes
Entregues dels dos fills grans en paga de la manutenció (12,5 ptes/set) 650 ptes
Productes de la cria de l’aviram 25 ptes
Benfici del consum de la cooperativa 45 ptes
TOTAL 2.415 ptes
DESPESES
Lloguer de la casa abitació 216 ptes
Alimentació de la família, compresa la llum 1.430 ptes
Vestir i calçar del matrimoni i fill petit, i regals pels altres 250 ptes
Entreteniment mobiliari 50 ptes
Instrucció del petit 40 ptes
Germandat 12 ptes
Metge 10 ptes
Casino 7,20 ptes
Despeses del cap de la casa (begudes, fumar, etc.) 150 ptes
Diversions familiars (teatre, cinematògraf, etc.) 50 ptes
Imprevistos (per a malalties, etc.) 34,80
TOTAL 2.250 ptes
Com es veu aquesta família pot estalviar actualment 165 ptes cada any si els individus que la componen poden treballar. Segurament que els ingressos sempre han superat les despeses, unes vegades més i altres menys.
Fer concòrdia per evitar el servei militar
En aquest període en el que estem centrats encara era obligatori fer el servei militar. No obstant això, les famílies benestants se’n podien salvar pagant una quantitat de diners. D’altra banda, més complicat ho tenien les famílies obreres. En aquest sentit, Sandra Bisbe ens explica que els joves per eludir l’exèrcit feien concòrdia.
Aquest fet era devastador per a moltes famílies. A més de perdre un fill, això també significava perdre un sou.
En definitiva, per Martí Roger, si aquesta família tenia sort amb la salut no havien de tenir problemes amb els pas dels anys. Així, els ingressos donaran de sobres si el treball es possible. Aquesta ha estat, doncs el retrat d’una família obrera de capa superior. La setmana vinent veurem l’altra cara de la moneda. També podeu trobar més informació al blog de la Sandra Bisbe.
