Un estudi confirma que els camps de boies de la Costa Brava contribueixen a la conservació marina

• Un protocol científic pioner confirma que els camps de boies instal·lats a la Costa Brava tenen un impacte positiu sobre la biodiversitat marina
• Les boies redueixen l’afectació sobre la posidònia, afavoreix la reproducció de peixos i altres espècies i converteix les zones en petits espais de reserva temporal

Un estudi desenvolupat durant vuit anys confirma que els camps de boies del litoral gironí són una eina clau per a la conservació marina. Les zones delimitades –zones de bany i camps de boies– actuen com a reserves temporals i ofereixen espais segurs per a la flora i fauna marines. A més, redueixen significativament l’impacte humà sobre el fons, especialment en períodes d’alta pressió turística. Són les conclusions que han presentat aquest dilluns al matí en una roda de premsa al carrer del Primitiu Gurí de Calella de Palafrugell.

És una iniciativa de l’Associació Bufalvent i el Consorci del Medi Marí, finançada pel Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava. A partir d’aquí, s’ha redactat un protocol perquè els ajuntaments puguin aplicar els camps de boies. El biòleg Xavier Munill avança què han descobert.

Afegeixen que els camps de boies regulen zones d’alta pressió.

A part, els resultats mostren que la presència de sistemes d’ancoratge ecològic afavoreix la regeneració de la praderia de posidònia, una planta marina protegida que juga un paper fonamental en la salut dels ecosistemes litorals. La posidònia estabilitza el sediment, genera oxigen i serveix d’hàbitat per a nombroses espècies, moltes d’elles en període de reproducció a l’estiu. El biòleg marí Boris Weitzman destaca que això ha canviat creences que tenien.

Redacten un protocol per valorar els camps de boies

El protocol, que s’ha desenvolupat en col·laboració amb diversos ajuntaments i entitats del litoral gironí, proposa una metodologia estandarditzada i de fàcil aplicació per fer un seguiment regular dels camps de boies i zones de bany. Ja s’ha aplicat a Palafrugell, Palamós, Begur, Calonge i Sant Antoni i Castelló d’Empúries.

L’objectiu és recollir dades fiables per orientar les polítiques de conservació i garantir una gestió equilibrada entre la preservació ambiental i l’ús recreatiu. El model vol estendre’s a altres punts del litoral català.