Els boscos catalans empitjoren el seu estat de salut i al Baix Empordà pateixen defoliacions de fins al 60%

• Els boscos catalans presenten una tendència sostinguda a l’empitjorament de la seva salut, segons les dades del 2024, que s’han fet públiques ara
• El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació atribueix l’augment de la mortalitat i la pèrdua de fulles a la sequera acumulada, als episodis meteorològics extrems i a les plagues
• Al Baix Empordà, la defoliació arriba a nivells moderats-greus, entre el 41 i el 60%

Fotografia: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

La salut dels boscos catalans empitjora de manera sostinguda, segons les dades que ha publicat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, corresponents al 2024. El seguiment confirma que els ecosistemes forestals pateixen cada vegada més pels efectes de la sequera acumulada, les condicions meteorològiques adverses i l’expansió de plagues i malalties.

Al Baix Empordà, la situació és preocupant: la defoliació dels arbres, que mesura la pèrdua de fulles respecte al nivell òptim, arriba a valors moderats-greus, situats entre el 41 i el 60%.

El monitoratge de la realitat es fa a través de la xarxa 8x8CAT, un sistema de vigilància forestal format per 383 parcel·les fixes distribuïdes arreu del territori en una malla regular de vuit quilòmetres. En total, s’hi estudien prop de 9.000 arbres cada any, amb l’anàlisi de la defoliació, la fructificació, la presència de plagues i dades de creixement com el diàmetre i l’alçada. La xarxa, que complementa la xarxa europea ICP Forests creada el 1987, és clau per obtenir diagnòstics rigorosos i per detectar precoçment problemes fitosanitaris.

Les dades del 2024 mostren que es va duplicar el percentatge d’arbres morts respecte als anys 2022 i 2023, fins al 3,4%. Arreu de Catalunya, algunes espècies van registrar mortalitats més elevades, com el pinastre (7,1%), l’alzina surera (5,7%), el pi pinyer (5,2%) i el pi blanc (4,3%).

L’informe destaca que des del 2020 hi ha una tendència lleu, però constant a l’empitjorament de l’estat fitosanitari dels boscos catalans. El procés s’associa al canvi climàtic, que incrementa la freqüència de sequeres, pedregades, ventades i tempestes, i que alhora afavoreix l’aparició de nous patògens.

Els especialistes remarquen que la gestió forestal activa és clau per reforçar la vitalitat dels boscos i reduir riscos associats, com els incendis forestals. Les tasques de silvicultura —com aclarides, podes o estassades— ajuden a millorar la resistència dels arbres davant plagues i malalties.

El Departament d’Agricultura considera fonamental mantenir un sistema de monitoratge estable i continuat en el temps, que permeti anticipar escenaris de risc i disposar de diagnòstics precisos sobre l’evolució dels ecosistemes forestals de Catalunya.