Ràdio Palafrugell

Informació local

Current track

Title

Artist


En marxa la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs: “Fa 25 anys que vam començar aquesta aventura”

Escrit per el 4 d'Agost de 2024

Aquest diumenge ha arrencat a Palafrugell la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs. Des d’ara i fins al 13 d’octubre, a diferents espais de la vila es podran visitar 11 exposicions, la majoria inèdites. La Torre de Guaita de Sant Sebastià s’estrena com a espai, i es presenta la primera mostra d’obres de la llegendària Colita des de la seva mort al desembre. La directora de la Biennal, Maria Planas, va destacar a la inauguració de dissabre que fa 25 anys de la primera edició.

Entre les exposicions cal destacar la retrospectiva ‘El desig de llibertat’ de Lee Miller, l’homenatge ‘Colita. Para un roto y para un descosido’ i ‘La meva Mediterrània’ amb fotografies de Toni Catany i textos de Josep Pla. A més, hi ha tot un programa d’activitats complementàries obertes a tothom i visites guiades per les escoles i el públic general.

A la inauguració de dissabte, la directora Maria Planas va destacar que en aquests 25 anys han volgut mostrar “obres d’autors de la generació de Miserachs, de grans figures i de fotògrafs joves”.

L’alcalde, Juli Fernández, va prometre que l’Ajuntament col·laborarà perquè la Biennal faci els pròxims anys un salt qualitatiu.

La republicana Mònica Alcalà, com a diputada d’Educació i Joventut de la Diputació de Girona, va destacar la Biennal com “eina necessària”.

Les exposicions de la Biennal 2024

1. “El desig de llibertat”, de Lee Miller (Poughkeepsie, Nova York, 1907 – Chiddingly, Regne Unit, 1977)
Espai Cultural La Bòbila (C. Garriga, 36)

En col·laboració amb Lee Miller Archives, la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs comissaria i produeix la primera gran retrospectiva de Lee Miller a Catalunya. “El desig de llibertat” fa un viatge a través de més de 60 imatges per cadascun dels àmbits que va abordar Lee Miller, una de les fotògrafes imprescindibles del segle XX: la moda, el surrealisme, el retrat i la guerra. La mostra incideix de manera especial en l’àmbit de la guerra, per la seva rellevància testimonial i històrica, així com per la mirada privilegiada que atorga a les dones.

Lee Miller (Poughkeepsie, Nova York, 1907 – Chiddingly, Regne Unit, 1977) va ser model i fotògrafa de moda, fotògrafa surrealista, corresponsal i fotoperiodista de guerra, i la seva vida esdevingué una recerca i un exercici de llibertat constants que l’han convertida en una personalitat vital i professionalment fascinant.

Va posar per a importants fotògrafs, va conviure i aprendre amb els representants dels corrents intel·lectuals i artístics europeus més avantguardistes, com Man Ray, André Breton, Jean Cocteau, Paul Éluard, Dalí o Picasso, i va esdevenir una de les primeres dones fotògrafes i corresponsals de guerra que va documentar, entre altres episodis bèl·lics, els bombardejos de l’exèrcit nazi sobre Londres, el desembarcament de Normandia i l’alliberament dels camps de concentració de Buchenwald i Dachau.

Pionera, precoç i creativa, amb un important bagatge de coneixements tècnics i artístics, va imprimir a tota la seva obra un segell personal de gran força expressiva i original composició.

2. “Colita. Para un roto y para un descosido”, de Colita (Barcelona, 1940-2023)
Museu del Suro de Catalunya (Placeta del Museu, s/n)

Colita -Isabel Steva- (Barcelona, 1940-2023) és una de les fotògrafes més prolífiques del nostre país. Treballadora infatigable, alumna, amiga i companya de professió de Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Leopoldo Pomés i Francesc Català-Roca, ha bastit un arxiu amb milers d’imatges de temàtica molt diversa fruit de la seva incansable curiositat.

“Colita. Para un roto y para un descosido”, títol que la fotògrafa va escollir expressament per a aquesta exposició, mostra algunes de les seves imatges més emblemàtiques: la seva estimada Barcelona, la Transició, els gitanos, el flamenc, el cinema, la Nova Cançó… un viatge per l’obra d’una autora que exhala sentit de l’humor, feminisme i llibertat.

Colita va rebre importants premis i reconeixements, com la Medalla al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Fotografia o la Medalla d’Or a les Belles Arts.

3. “La meva Mediterrània. Toni Catany – Josep Pla”, de Toni Catany   (Llucmajor, 1942 – Barcelona, 2013) i Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981).
Fundació Josep Pla (C. Nou, 51)

Fa trenta-tres anys, Toni Catany  (Llucmajor, 1942 – Barcelona, 2013) va presentar al Casal Solleric de Palma de Mallorca –i posteriorment també al FotoFest de Houston– l’exposició “La meva Mediterrània”, concebuda a partir d’un recull d’imatges realitzades durant els seus viatges a Itàlia, Grècia, Turquia, Egipte, Israel i el Magrib, i també de Mallorca, que mostrava els escenaris als quals l’autor sovint retornava i amb què s’identificava. La Biennal recupera una selecció d’imatges d’aquella mostra i d’altres inèdites, i en aquesta ocasió les acompanya de textos de Josep Pla  (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981) escrits també arran dels seus viatges pel seu mar. La imatge i la paraula; dues visions d’un espai geogràfic i cultural complex que fascinaven el fotògraf i l’escriptor.

Toni Catany construeix una bellesa sensual, sensible i subtil, profundament intemporal. De formació autodidacta, ha rebut premis com el Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Nacional de Fotografia, el Ramon Llull de les Arts i el nomenament de Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura de França.

4. “La Chanca en color (1962-1965)”, de Carlos Pérez Siquier (Almería 1930-2021)
Fundació Vila Casas (Plaça de Can Mario, 7)

Carlos Pérez Siquier (Almería 1930-2021) és un dels fotògrafs capdavanters en la transformació de la fotografia espanyola dels anys cinquanta. Considerat pioner en la utilització del color, va començar a explorar aquesta tècnica a “La Chanca en color (1962-1965)”, en què mostra una altra dimensió d’aquest barri perifèric de la ciutat d’Almeria que ja havia fotografiat en blanc i negre. Amb l’ús del color i d’uns enquadraments peculiars, el protagonisme de les imatges no recau tant en les persones com en les superfícies i les textures, de manera que esdevé un treball més conceptual que documental. La mostra arriba procedent de les Colecciones Fundación MAPFRE.

Siquier va fundar el grup Afal (Agrupación Fotográfica Almeriense), considerat el moviment més important de renovació de la història de la fotografia espanyola i que aglutinava els fotògrafs més innovadors del moment, entre els quals hi havia Miserachs, Maspons, Masats, Pomés o Terré.

5. “Àlbum d’estiueig  (1942-1958)”. Francesc Roig Ventura (Terrassa, 1900-1953) i Família Roig Junyent
Sala d’exposicions del Teatre Municipal (C. de Santa Margarida, 1)


Opinions dels lectors

Deixa una opinió

El teu correu electrònic no serà publicat. Els camps obligatoris estan marcats amb l'asterisc (*).