Comença la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs celebra la seva XIII fins al 13 d’octubre a Palafrugell

Fotografia: Vestit dissenyat per Peter Russell. Vogue Studio, Londres, Anglaterra, 1943. © Lee Miller Archives, Anglaterra 2024. Tots els drets reservats. www.leemiller.co.uk

La Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, que celebra la seva XIII edició del 4 d’agost al 13 d’octubre a Palafrugell anuncia la programació completa. L’edició d’enguany compta amb 11 exposicions repartides per diferents espais de Palafrugell, i per primera vegada, organitza una exposició a la Torre de Guaita de Sant Sebastià, a Llafranc; un programa d’activitats complementàries obertes a tothom, i visites guiades a públic general i escoles.

La Biennal, un dels festivals de fotografia més antics de Catalunya, ret homenatge a Xavier Miserachs i a la seva generació, i treballa amb la voluntat d’apropar la fotografia al gran públic. L’objectiu de la Biennal és donar a conèixer el treball de grans figures de la història de la fotografia nacional i internacional, així com donar suport a l’obra de joves fotògrafs. A més, en cada edició descobreix un arxiu fotogràfic desconegut de la comarca, imprescindible per la recuperació de la memòria col·lectiva i important pel seu valor artístic, patrimonial i històric.

Aquesta edició compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palafrugell, la Fundació Banc Sabadell, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.


Les exposicions de la Biennal 2024

1. “El desig de llibertat”, de Lee Miller (Poughkeepsie, Nova York, 1907 – Chiddingly, Regne Unit, 1977)
Espai Cultural La Bòbila (C. Garriga, 36)

En col·laboració amb Lee Miller Archives, la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs comissaria i produeix la primera gran retrospectiva de Lee Miller a Catalunya. “El desig de llibertat” fa un viatge a través de més de 60 imatges per cadascun dels àmbits que va abordar Lee Miller, una de les fotògrafes imprescindibles del segle XX: la moda, el surrealisme, el retrat i la guerra. La mostra incideix de manera especial en l’àmbit de la guerra, per la seva rellevància testimonial i històrica, així com per la mirada privilegiada que atorga a les dones.

Lee Miller (Poughkeepsie, Nova York, 1907 – Chiddingly, Regne Unit, 1977) va ser model i fotògrafa de moda, fotògrafa surrealista, corresponsal i fotoperiodista de guerra, i la seva vida esdevingué una recerca i un exercici de llibertat constants que l’han convertida en una personalitat vital i professionalment fascinant.

Va posar per a importants fotògrafs, va conviure i aprendre amb els representants dels corrents intel·lectuals i artístics europeus més avantguardistes, com Man Ray, André Breton, Jean Cocteau, Paul Éluard, Dalí o Picasso, i va esdevenir una de les primeres dones fotògrafes i corresponsals de guerra que va documentar, entre altres episodis bèl·lics, els bombardejos de l’exèrcit nazi sobre Londres, el desembarcament de Normandia i l’alliberament dels camps de concentració de Buchenwald i Dachau.

Pionera, precoç i creativa, amb un important bagatge de coneixements tècnics i artístics, va imprimir a tota la seva obra un segell personal de gran força expressiva i original composició.

2. “Colita. Para un roto y para un descosido”, de Colita (Barcelona, 1940-2023)
Museu del Suro de Catalunya (Placeta del Museu, s/n)

Colita -Isabel Steva- (Barcelona, 1940-2023) és una de les fotògrafes més prolífiques del nostre país. Treballadora infatigable, alumna, amiga i companya de professió de Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Leopoldo Pomés i Francesc Català-Roca, ha bastit un arxiu amb milers d’imatges de temàtica molt diversa fruit de la seva incansable curiositat.

“Colita. Para un roto y para un descosido”, títol que la fotògrafa va escollir expressament per a aquesta exposició, mostra algunes de les seves imatges més emblemàtiques: la seva estimada Barcelona, la Transició, els gitanos, el flamenc, el cinema, la Nova Cançó… un viatge per l’obra d’una autora que exhala sentit de l’humor, feminisme i llibertat.

Colita va rebre importants premis i reconeixements, com la Medalla al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Fotografia o la Medalla d’Or a les Belles Arts.

3. “La meva Mediterrània. Toni Catany – Josep Pla”, de Toni Catany   (Llucmajor, 1942 – Barcelona, 2013) i Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981).
Fundació Josep Pla (C. Nou, 51)

Fa trenta-tres anys, Toni Catany  (Llucmajor, 1942 – Barcelona, 2013) va presentar al Casal Solleric de Palma de Mallorca –i posteriorment també al FotoFest de Houston– l’exposició “La meva Mediterrània”, concebuda a partir d’un recull d’imatges realitzades durant els seus viatges a Itàlia, Grècia, Turquia, Egipte, Israel i el Magrib, i també de Mallorca, que mostrava els escenaris als quals l’autor sovint retornava i amb què s’identificava. La Biennal recupera una selecció d’imatges d’aquella mostra i d’altres inèdites, i en aquesta ocasió les acompanya de textos de Josep Pla  (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981) escrits també arran dels seus viatges pel seu mar. La imatge i la paraula; dues visions d’un espai geogràfic i cultural complex que fascinaven el fotògraf i l’escriptor.

Toni Catany construeix una bellesa sensual, sensible i subtil, profundament intemporal. De formació autodidacta, ha rebut premis com el Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Nacional de Fotografia, el Ramon Llull de les Arts i el nomenament de Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura de França.

4. “La Chanca en color (1962-1965)”, de Carlos Pérez Siquier (Almería 1930-2021)
Fundació Vila Casas (Plaça de Can Mario, 7)

Carlos Pérez Siquier (Almería 1930-2021) és un dels fotògrafs capdavanters en la transformació de la fotografia espanyola dels anys cinquanta. Considerat pioner en la utilització del color, va començar a explorar aquesta tècnica a “La Chanca en color (1962-1965)”, en què mostra una altra dimensió d’aquest barri perifèric de la ciutat d’Almeria que ja havia fotografiat en blanc i negre. Amb l’ús del color i d’uns enquadraments peculiars, el protagonisme de les imatges no recau tant en les persones com en les superfícies i les textures, de manera que esdevé un treball més conceptual que documental. La mostra arriba procedent de les Colecciones Fundación MAPFRE.

Siquier va fundar el grup Afal (Agrupación Fotográfica Almeriense), considerat el moviment més important de renovació de la història de la fotografia espanyola i que aglutinava els fotògrafs més innovadors del moment, entre els quals hi havia Miserachs, Maspons, Masats, Pomés o Terré.

5. “Àlbum d’estiueig  (1942-1958)”. Francesc Roig Ventura (Terrassa, 1900-1953) i Família Roig Junyent
Sala d’exposicions del Teatre Municipal (C. de Santa Margarida, 1)

“Àlbum d’estiueig” és un treball de recuperació de la memòria gràfica local a través dels àlbums fotogràfics de la família Roig, empresaris tèxtils de Terrassa que els anys quaranta estiuejaven a Llafranc. Els àlbums mostren les activitats pròpies de l’estiueig d’una família benestant i també les excursions, els dinars i les festes que compartien amb els pescadors de Llafranc i Calella, la gent local i els escassos turistes que a l’estiu anaven a gaudir d’unes platges encara verges.

L’interès i el valor d’aquest testimoniatge augmenta si es té en compte que la dècada dels quaranta és un període del qual pràcticament no es disposa d’imatges, degut a la precarietat de les condicions de vida durant la postguerra i a la manca de disponibilitat de material fotogràfic.

6. “Pala”, de Lluís Català (Palafrugell, 1978)
Vestíbul del Teatre Municipal (Santa Margarida, 1)

“Pala” és l’abreviatura que molta gent del municipi utilitza quan parla de Palafrugell i que el fotògraf ha adoptat per donar nom a un mural de 320 retrats de persones de diferents col·lectius, perfils i procedències que resideixen a la vila. A manera de continuació del treball iniciat el 2020 i presentat en la XI edició de la Biennal, en què retratava un seguit de personatges locals, l’autor reprèn un projecte d’apropament als convilatans per donar-los protagonisme i potenciar el sentiment de pertinença a una comunitat. Fotògraf freelance, Lluís Català (Palafrugell, 1978) combina treballs comercials amb reportatges de caire social.

7. “Paredadors i pedrers, en perill d’extinció. Menorca, paisatge de pedra seca, un patrimoni cultural immaterial de la humanitat amenaçat”, d’Anna Lofi (Reus, 1993)
Biblioteca Pública (C. de Sant Martí, 18)

El treball d’Anna Lofi  (Reus, 1993) vincula territori, natura i tradició, tot reivindicant l’art de la pedra seca, i permet acostar al públic a aquesta tècnica ancestral que la UNESCO va incloure l’any 2018 en la seva Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Graduada en Comunicació Audiovisual i en Fotoperiodisme, col·labora com a fotoperiodista amb diverses ONG. Ha guanyat el XX Premi Joves Fotògraf(e)s de Catalunya amb aquest projecte.

8. “Petites lectures”, de Jacques Léonard (París, 1909 – l’Escala, 1994)
Llibreria Nollegiu Mediterrània (C. de la Tarongeta, 24-26)

Jacques Léonard (París, 1909 – l’Escala, 1994) era un fotògraf desconegut fins no fa gaire temps, malgrat que el seu fons, actualment dipositat a l’Arxiu Històric de l’Escala i representat per la Fundació Photographic Social Vision, conté un gran nombre de negatius i còpies d’època dels anys cinquanta i seixanta que revelen una figura vitalment i professionalment interessantíssima.

Més conegut pel seu excel·lent retrat de la comunitat gitana de Barcelona, que va poder realitzar gràcies al casament amb Rosario Amaya, és autor d’un arxiu que abasta diverses temàtiques fruit del treball desenvolupat com a fotògraf freelance per a diferents mitjans i al seu propi estudi, dedicat a la fotografia publicitària.

Especial importància adquireix la remarcable col·lecció de fotografies que capten el dia a dia dels nens i la seva vida al carrer amb una mirada que l’apropa a la fotografia documental i humanista dels seus coetanis. I és d’aquesta col·lecció que procedeix la selecció d’escenes d’infants llegint i jugant que protagonitzen aquesta petita mostra ubicada en el context més apropiat.

9. “Blueism: Blau endins…”, de Marta Vergonyós Cabratosa (Esclanyà, 1975)
Torre de guaita i Centre d’Interpretació de Sant Sebastià de la Guarda

“Blueism: Blau endins…” és un projecte de llarg recorregut, iniciat fa quinze anys, que aborda la memòria personal, la relació amb el paisatge i la introspecció a través de la fotografia, alhora que es qüestiona el sentit d’aquesta disciplina en l’actualitat i la necessitat de captar l’instant, tot incidint en l’aposta pels processos fotogràfics més artesanals.

Marta Vergonyós Cabratosa (Esclanyà, 1975) és artista multidisciplinària i activista feminista de prolífica trajectòria en els àmbits del documental, la instal·lació i la performance que utilitza sovint la fotografia per a la realització de les seves obres.

10. A més a més…

La Biennal dona suport a la formació en l’ámbit fotogràfic amb l’exposició “Jo soc autor”, que presenta el treball de quatre autors –Enno de Jonge (Amsterdam, 1967), Ricard Mademont de Colombo (Girona, 1955), José Ruz (Girona, 1978) i Albert Tejada (Calonge, 1983)–, els primers projectes sorgits de l’Escola de Fotografia ERAM de Girona, i que es podrà veure al Pati de la Biblioteca Pública. I en col·laboració amb Oohx!gen. Agrupació de Comerç i Negoci de Palafrugell, exposa “De prop”, una mostra al carrer que posa en valor la dimensió humana del comerç i dels serveis a Palafrugell, amb una sèrie d’instantànies en blanc i negre, del fotògraf David Garcia  (Palafrugell, 1979) que es mostraran al Mercat de la carn de Palafrugell.