Maria Casares i Albert Camús: una història de passió amorosa i intel·lectual

Pilar Fornés i Colomer

Aquest cap de setmana s’ha estrenat al teatre de Salt, l’obra Casares- Camus: una història d’amor, producció de Temporada Alta i el Teatre Lliure de Barcelona.

Mario Gas dirigeix l’obra que representa la història d’amor d’una de les parelles més fascinants de la postguerra francesa, representada a través de la intensa relació epistolar que mantingueren. En aquestes cartes s’evidencia una relació que va marcar ambdues vides i on es veu un fascinant amor tant des del desig com des d’una fusió anímica explícita i inevitable.
Rosa Renom ha traduït i adaptat una selecció de les més de 800 cartes que Catherine -filla de Camus va comprar a Maria Casares i que posteriorment va vendre a l’editorial francesa Galllimard. Catherine va tenir clar que Maria deslumbrà a son pare i segurament fou el gran amor de la seva vida. Durant 2019 a França, es feu el muntatge via lectura dramatitzada, a càrrec de Lambert Wilson i Isabelle Adjani.

El 6 de juny de 1944 Camus i Casares es conegueren i enamoraren; Maria Casares, però, el va deixar als pocs mesos: ell estava casat, tenia altres amants i sembla que era un home gelós que la volia només per a ell. 4 anys més tard es retrobaren per casualitat al Boulevard Saint Germain de Paris i van continuar la seva relació per sempre, fins a la tràgica mort del premi Nobel de literatura el gener de 1960.

Rosa Renom i Jordi Boixaderas es posen a la pell dels dos personatges d’aquesta relació que ha esdevingut mítica i segurament material interessant per fer-ne una història. Reconec expectatives per part meva de visionar aquesta peça teatral amb dos grans actors de l’escena catalana. Una bona amiga havia realitzat fa 4 anys un programa de la sèrie “Imprescindibles” (RTVE) sobre l’actriu d’origen espanyol; aquesta dona m’havia “atrapat” per la seva gran personalitat: tenia un temperament desbordant, d’una fina ironia i d’un gran talent per a l’escriptura.

Durant l’acte de presentació del Festival al teatre municipal, Salvador Sunyer va comentar que considerava millors les cartes de Casares que les de Camus; estic d’acord amb el director de Temporada Alta. Les missives, en la seva majoria, estan redactades durant les separacions a que obliguen els retirs d’ell per millorar la seva tuberculosi o bé durant les seves respectives gires. La parella, per no distanciar-se, s’obliguen a escriure’s cada dia, compromís que compliran durant els primers anys.

Amb una escenografia un pèl sobrecarregada i projecció d’imatges reals i retalls de cartes dels amants, l’obra, que es representarà al Teatre Lliure de Gràcia a Barcelona durant el mes de gener obtingué un bon reconeixement per part del públic present a Salt. Mario Gas i tot l’equip sortiren a l’escenari a rebre’l i a gaudir de la calidesa del públic gironí.