“Serà que viure és urgent”: Manu Guix al Festiu de Calonge

Pilar Fornés i Colomer

Festiu és el Festival de Música de Calonge i Sant Antoni. Entre el 10 i el 19 d’agost hi han actuat Gili, Romani Hot Jazz Cats, la Cobla Sant Jordi i la Principal del Llobregat i la Gio Symphonia amb Marc Timón. En el marc incomparable del castell calongí també han presentat la seva música Els Amics de les Arts, Elena Gadel i finalment, clausurant-lo Manu Guix & The Veterans. Un festival de petit format que ha omplert de nits de música el vell nucli de Calonge. 

Manu Guix va néixer a Barcelona l’any 1979, fill de família de metges; el seu avi patern -cirurgià, tocava l’orgue d’oïda i el petit Manu, amb només 5 anys va començar a tocar-lo sense que ningú li ensenyés. Als 8 anys es va iniciar en el conservatori municipal de música de Barcelona, fent la carrera de piano. Aquest artista polifacètic agraeix ara que la seva mare l’obligués a tocar el piano a diari. Durant l’ adolescència la seva germana li va fer escoltar la cançó “Your song” d’Elton John; aquest és el moment que decideix dedicar-se a la música. Altres referents del cantant i compositor barceloní són Sting (“Feels of gold”) i Steve Wonder (“Lately”).

Amb 21 anys es converteix en un dels professors de piano i veu del programa televisiu Operación Triunfo i aviat inicia també la seva faceta de productor musical. Tres setmanes abans de l’inici d’OT va morir el seu pare, a qui ha recordat amb la cançó més personal (“El racó de pensar”) del seu darrer disc Moments que està presentant en la seva nova i espectacular gira arreu del territori. Per mi el moment més emotiu del concert, que van compartir les més de 380 persones que gaudien d’una nit meravellosa d’estiu, i el titular del concert de l’enyorat Pau Donés, és urgent viure.

Ha estat un concert de primer nivell on un dels grans intèrprets, compositors i directors de musicals del nostre país ha destacat per la seva potència vocal i la lletra de les seves composicions, de melòdiques a reivindicatives. Una especial crítica a la gestió que alguns responsables van fer de la pandèmia. Una producció plena d’intensitat, energia i talent.

Manu Guix ha començat explicant que venia a presentar el recull de vuit moments que ha viscut els darrers tres anys i també recuperar algun tema de treballs anteriors. Enformat acústic (veu i piano) ha cantat “Seguirem”, “Ningú al volant”, molt corejada “Ho deixo tot enrere” i les cinc restants del nou àlbum, i d’anteriors, entre d’altres, “Tic Tac”, “No em diguis que no” i la cançó de l’espectacle musical de gran èxit “El petit príncep” que enguany compleix 10 anys. Als membres de la banda, Jaume Peña(trompeta), Jordi Roquer (guitarra), Julio, Jordi Franco(baix), Toni Pagès (bateria) i Oriol Cusó (saxo), se’ls ha vist gaudir molt i donar el suport musical que el darrer disc de Manu necessita.

Manu Guix & The band s’han deixat la pell i Guix ha bromejat (“no fa calor…tot és mental…” ; “ara m’he cansat molt, quina merda és l’edat… ) i ha parlar amb un nombrós públic que ha passat una agradable hora i mitja farcida d’emocions i positivitat. Força escènica, talent català que em recorda que tenim vàries generacions d’artistes inoblidables.

Em quedo amb la frase “Seguir somniant és el més important”.