Josep Salvatella abandona Junts amb retrets a la direcció del partit

• Assegura que ha hagut de fer front “doble joc, la hipocresia, la deslleialtat, el caïnisme i la manca d’escrúpols d’alguns que se suposava que eren els meus companys de viatge”

El regidor de Junts per Catalunya a Palafrugell Josep Salvatella ha anunciat aquest dissabte al matí que abandona la militància del seu partit per les desavinences amb la direcció de la formació, tant a nivell local com nacional. I ho ha fet en una roda de premsa en què no s’ha estaviat retrets cap al candidat de Junts a les eleccions municipals del 2023 i tota la direcció. Els ha acusat de ser els pitjors enemics possibles en política i ha anunciat que no votarà el partit i els ha retirat el suport.

Salvatella ha explicat que marxa del partit però que es mantindrà com a regidor i a l’equip de govern, perquè així li han demanat Joan Vigas i Josep Piferrer. Això sí, dins del grup municipal, el portaveu serà Marc Heras.

Segons Salvatella, “ja fa temps que vaig decidir que no em tornaria a presentar”. Però la situació “de fractura oberta que s’ha anat generant a nivell local de Palafrugell, en els darrers mesos, entre el comitè local i el grup municipal de Junts, afegida al circ de tres pistes en què s’ha convertit el projecte independentista a nivell nacional, m’ha portat a dir prou abans d’hora”.

Ha assegurat que es va proposar com a candidat el 2018 perquè “no trobaven a ningú per ocupar la vacant deixada per l’anterior candidat de CiU, el Sr. Albert Gómez”. Però diu que des del primer moment va “haver de fer front al doble joc, la hipocresia, la deslleialtat, el caïnisme i la manca d’escrúpols d’alguns que se suposava que eren els meus companys de viatge”.

I a continuació, ha apuntat directament contra Èric Torres, actual president del comitè local de Junts, i el David Martín, candidat de la formació a les properes municipals. I ha dit:

Com va dir una vegada Giulio Andreotti, el gran artífex de la política italiana de la segona meitat del segle XX, «en política, tens aliats, adversaris, enemics, enemics mortals i, després, venen els companys de partit».

Entre les altres crítiques que ha deixat anar, hi ha:

No hi ha un Junts per Catalunya, n’hi ha dos: un per dir blanc i l’altre per dir negre i així que tothom pugui triar. Però, el més trist, i el més greu, per a mi, no és això. El més greu és que el partit els ho ha consentit i donat ales, i ha permès que Junts a Palafrugell esdevingui el barret de rialles que és ara.

Sí que hi ha hagut paraules positives per als seus companys de coalició: “Hem trobat en els nostres companys de coalició d’Esquerra Republicana i Som Gent del Poble l’equip, l’escalf i l’entorn per treballar amb il·lusió pels nostres conciutadans”. I també ha agraït la feina de l’oposició: “Encara que cadascú des del seu rol i amb els seus interessos partidistes, ells i nosaltres, penso que hem sabut treballar junts per l’interès superior del poble”.