Els Pets al Cap Roig 2022: Aixequen a tothom
Escrit per Ràdio Palafrugell el 1 d'Agost de 2022
- Un concert que va recuperar cançons incloses en el seu darrer treball discogràfic, 1963, i també èxits de la seva trajectòria professional.
- Tampoc va faltar l’humor de Lluís Gavaldà dirigit a CaixaBank, Rosalia, C. Tangana o Sting.
Els Pets van revolucionar el Cap Roig Festival en un concert de gairebé dues hores de durada. Aquest va començar amb la projecció del número 1963, la xifra que bateja el seu nou disc i que fou editat l’abril d’aquest 2022. I no és una xifra qualsevol, és l’any en què van néixer Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres. Un treball discogràfic que busca un to optimista i transmet les ganes de viure, especialment després dels anys durs per la pandèmia.
Els tres de Constantí van situar-se en un escenari format per una gran pantalla que projectaren il·lustracions, vídeos… Tota mena de contingut que aportava color, ritme i el canvi de l’atmosfera a mesura que avançava el concert.
La formació tarragonina va escollir la cançó Descafeïnat per obrir el concert amb un enèrgic “Molt bona nit Cap Roig, som Els Pets de Constantí!”. El públic també va estar molt entregat que van animar-se a aplaudir amb la segona cançó, el No escolto.
Lluís Gavaldà va expressar “la sorpresa” en veure tanta gent que aplegada als jardins del Cap Roig per escoltar-los. Fins i tot, insinuant que el públic s’havia equivocat i que esperaven a Sting. Remarcà que ells no eren com el britànic, ja que “Sting és molt guapo i fa sexe tàntric”. Unes aportacions humorístiques i amb un to satíric que es van anar repetint al llarg del concert.
Seguidament, van continuar amb les cançons incloses en el seu darrer treball discogràfic. En aquesta ocasió, van cantar Jordi Puig, un tema dedicat a un company de classe de Gavaldà que morí amb només 16 anys. Amb aquest, van remarcar que la vida és finita. El repertori va continuar amb Encenalls i Aquest cony de temps, aquesta darrera cançó inclosa a l’àlbum Sol de l’any 1999. El públic va seguir el ritme amb els braços i les mans enlaire.
Els Pets, incombustibles
Després de Sota un glop de vi, van reflexionar sobre la seva edat i la maduresa. També van comparar-se, en més d’una ocasió, amb les noves generacions musicals com Rosalía. Però també van demostrar que són com el vi, que van millorant amb els anys. Tampoc va faltar el joc de paraules de Gavaldà amb “Els Pets, incombustibles”.
Gavaldà, que vestia amb americana i armilla, va aprofitar per retirar-se alguna peça de roba mentre el públic ben entregat ho acompanyava de xiulets. La nostàlgia va tornar a aparèixer a l’escenari, mentre es recordava que abans la gent acompanyava les balades amb els encenedors i que ara es fa amb els flaixos dels mòbils. Aquests van il·luminar el concert amb la balada Lent. A més, el públic va seguir molt entregat cantant No vull que t’agradi aquesta cançó i Blue Tack.
Els Pets també van deixar un moment polèmic, recordant quan els bancs feien regals i com ara no hi ha ningú o només algú “vestit com C. Tangana”. Afegint que “l’única manera perquè La Caixa et faci cas és atracant-la”. Aquesta va ser la prèvia a la cançó Atracament a la Caixa que, un cop acabada, va dirigir paraules a la tribuna i va fer cantar la tornada a cappella. No es pot oblidar que el patrocinador principal del festival és CaixaBank.
Després del moment, van continuar el repertori i no hi van faltar cançons com Com un mitjó o La vida és molt avorrida sense el teu cos, on el públic va seguir el ritme amb les mans alçades.
Un públic que es va aixecar amb Tantes coses per fer i ja no va tornar a asseure’s. També va sonar Hospital del Mar o l’esperat Bon dia. Gavaldà va començar a advertir que s’arribava a la recta final amb S’ha acabat. Però els de Constantí encara tenien corda i després de crits de “No en tenim prou”, van tornar a l’escenari vestits amb la samarreta de 1963 i van continuar amb grans cançons de la seva trajectòria, entre elles el Jo vull ser rei, remarcant que feia anys que ja es “carregaven” l’emèrit, o el Bona nit, enmig d’un escenari d’estrelles i les vistes dels jardins del Cap Roig.
Els de Constantí van tornar a oferir-nos un concert de luxe, en el qual, fins i tot alguns dels assistents van acabar retirant-se algunes peces de roba, fent-les volar per sobre dels seus caps i en forma de cercle. Un concert que va tancar el mes de juliol i on tampoc hi va faltar la cançó Agost.
