SOS Costa Brava demana la creació del Conservatori del Litoral per protegir la costa catalana

• Des de SOS Costa Brava s’apunta que es podrien construir fins a 30.000 habitatges més a la costa gironina.
• El Conservatori del Litoral hauria de permetre aturar les obres en nombrosos municipis costaners de Catalunya.

En una concentració de Salvem la pineda del Port d’Aro es va remarcar la urgència de constituir el Conservatori del Litoral. Aquesta iniciativa té com a objectiu salvaguardar el litoral català, mitjançant l’adquisició espais amenaçats en els diferents municipis. Sergi Nuss, de SOS Costa Brava, explica en què consisteix.

Es considera que el Conservatori del Litoral hauria de ser dotat de fons propi per a la configuració del Patrimoni Públic de sòl del litoral, adscrivint el 50% dels ingressos procedents de la taxa turística recaptada als municipis de la costa catalana. Atesa la pressió, la fragilitat i la singularitat del territori, per a SOS Costa Brava és irrenunciable constituir-lo amb la creació d’un organisme autònom de la Generalitat seguint el model francès del Conservatoire du litoral et de rivages lacustres. 

Des de SOS Costa Brava estan denunciant nombroses obres que s’estan executant en diversos municipis, entre elles a Sa Riera (Begur), la Pineda de la platja de la Farella (Llançà) o retalls de bosc a Aigua Xelida (Palafrugell), entre d’altres. Sergi Nuss remarca que consideren que moltes de les edificacions són il·legals i per això, les denuncien.

Una de les zones que també estan intentant protegir és la Pineda del Port d’Aro, a la desembocadura del Ridaura a Platja d’Aro. Es tracta d’un espai de 15 hectàrees amenaçat per un projecte de marina navegable amb 272 amarradors, 339 apartaments i un hotel. Consideren que és un indret molt amenaçat.

Des de SOS Costa Brava reclama que s’iniciï un inventari d’espais a incorporar al Conservatori, d’acord amb els següents criteris: 

• Espais del litoral amb hàbitats d’interès comunitari. Especialment els dunars amb pineda mediterrània.
• Boscos i espais forestals a primera línia de costa.
• Terrenys immediats a penya-segats i espais d’interès paisatgístic.
• Espais amb valor de connectors naturals per lligar la Xarxa d’espais protegits: Cap de Creus, els aiguamolls de l’Empordà, Montgrí-Illes Medes-Baix Ter, muntanyes de Begur, Cap Roig, massís de les Gavarres, massís de l’Ardenya i massís de Cadiretes.
• Terrenys immediats a les platges i a les desembocadures dels rius i rieres.
• Espais d’aiguamolls i terrenys inundables propers a la costa.
• Els seixanta retalls de boscos en situació de perill de la Costa Brava, per configurar una xarxa d’espais lliures públics i àrees verdes al bell mig de les zones ja urbanitzades i transformades del nostre litoral. 

Demanda de la participació ciutadana

Per tal de fomentar la participació ciutadana en la campanya del Conservatori del Litoral, s’ha renovat la web i, amb el suport de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona, s’ha incorporat una eina de cartografia participativa perquè la ciutadania pugui marcar espais de la Costa Brava a salvaguardar, així com la denúncia d’espais que pateixen actuacions d’urbanisme salvatge. 

El manifest per a l’impuls del Conservatori s’obre ara l’adhesió d’altres entitats en l’àmbit català i amb el suport de la Xarxa per la Conservació de la Natura, que es farà extensiva la campanya de mapeig participatiu d’espais a salvar i de projectes urbanístics a denunciar.

Els resultats de tota aquesta campanya seran facilitats al Departament d’Acció Climàtica i el Departament de Vicepresidència de Polítiques Digitals i Territori, responsables institucionals del procés de creació del Conservatori.

Per acabar, Nuss es mostra optimista sobre la creació d’aquest nou organisme.