Troben les restes del castell de Carlemany a Llofriu

• El pare del llegendari Carlemany, Pipí I El Breu, en va ordenar la contrucció al final de la seva vida.
• El castell s’enlairava al puig del Molló del Rei, a tocar la Riera Grossa de Llofriu.

Les obres de restauració del cabdal de la Riera Grossa de Llofriu, molt malmesa pels efectes del temporal Glòria, van comportar, a principis de tardor, el descobriment d’una paret en força bon estat que estava coberta de terra al costat d’un vell corriol emmalesat.

Immediatament, tant l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) com l’ajuntament de Palafrugell van comunicar el descobriment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, que hi ha estat treballant en absolut secret durant aquestes darreres setmanes.

Licitació de les obres de neteja i consolidació

La Generalitat de Catalunya ha decidit treure a licitació les obres de neteja i consolidació del Castell del Puig del Molló del Rei, que data del del segle vuit. A penes es pot imaginar, enterrat com estava i ben tapat per la vegetació, que més de 12 segles d’història ens hagin passat completament desapercebuts i ignorats. El projecte està valorat en 189.715 euros i preveu que en quatre mesos es netegi el castell i la consolidació de les ruïnes. Ens en parla l’arqueòleg Èric Bisbal, del Departament d’Història de la Universitat Pompeu Fabra.

El castell havia de ser un bon punt d’observació, tant de la plana de l’Empordà com de la zona maritítima i de les Gavarres. Dalt del puig es creu que hi havia una torre d’observació elevada, la qual serà cercada en una segona fase. Com explica el projecte de rehabilitació dissenyat per l’arquitecta de Palafrugell Anna Sabrià, cal consolidar els murs que s’han començat a excavar….

Pipí I el Breu (714-768), va ser majordom de palau de Nèustria (741–751) i Austràsia (747–751) i rei dels francs (751–768), el primer de la dinastia Carolíngia. El 759 va obtenir Narbona, on la població local se li va sotmetre després d’expulsar els àrabs. Els nous dominis s’estenien fins a l’Albera, al Rosselló. Aprofitant una època de pau amb els sarraïns, va extendre els seus dominis fins al aleshores conegut com a melic del món, Pals i Llofriu. L’any 766 va ordenar la construcció del castell a la marca fronterera de les Gavarres i poc després moria. El van succeir els seus dos fills, Carles (Carlemany) i Carloman.

Carlemany i les campanyes militars al Sud

Carlemany va emprendre una sèrie d’agressives campanyes militars destinades a expandir les seves fronteres. A la península Ibèrica, va intentar portar la guerra als àrabs, però la seva primera campanya va ser una desfeta, en la qual es va haver de retirar de Saragossa. En una dura batalla contra els musulmans i després fou derrotat a mans dels bascs en la Batalla de Roncesvalls, ambdues el 778. La frontera franca al sud es va anar expandint lentament. El Rosselló ja era en mans dels francs des del 759. L’any 785, Girona va obrir les portes als carolingis.

El 790, es finalitzava la construcció del castell de Llofriu. Vers el 788, els comtats d’Urgell i de Cerdanya esdevingueren part d’allò que posteriorment va rebre el nom de Marca hispànica. La seva última esposa fou Liutgarda, amb la qui es casà el 794. Segons algunes inscripcions trobades al mur de migdia, el casori va tenir lloc a la capella del mateix castell. El seu fill, Lluís el Pietós, en va ser el darrer ocupant, segons l’historiador gironí Àngel Pretèrit.

Segons els experts consultats, es tractava d’un gran edifici d’estructura complexa, de planta rectangular amb pati central. Es conserva, bastant enterrat i en força mal estat, el mur meridional, una torre de planta rectangular en l’angle sud-est, l’ala est i part del mur occidental. La façana principal s’obria a la banda sud. També hi ha una porta d’arc rebaixat.

Reaccions a Palafrugell

Les llegendes sobre el castell de Carlemany a les Gavarres han estat presents al llarg de la història, però la gent gran de Llofriu, d’abans de la guerra, erncara en parlava. Josep Pla ja en feia esment en una de les seves obres, com ens indica Mireia Xarau, de la Fundació Pla.

Des de l’ajuntament de Palafrugell també s’incideix en la vessant de suport a l’activitat turística que pot tenir un descobriment històric com aquest. Des de l’IPEP ja s’estan portant a terme diversos projectes per donar a conèixer la realitat de la llegenda al públic nacional i internacional. Ens ho comenta la gerent de l’IPEP Sílvia Beleña.

Des de l’ajuntament, l’alcalde de Palafrugell Josep Piferrer s’ha mostrat molt satisfet pel descobriment i promet les inversions necessàries per tirar endavant un projecte de vital importància.

D’aquí poques setmanes es portarà a terme una presentació virtual de les descobertes, després de les eleccions, amb els diferents estaments que hi han participat, així com la presència de la presidència de la Generalitat i del president de la República francesa, Emmanuel Macron, hereu de Carlemany. Un descobriment per posar Llofriu i Palafrugell al lloc on es mereixen a la història del nostre país.