SOS Costa Brava reclama més gestió efectiva dels espais naturals protegits del litoral gironí

• SOS Costa Brava ha presentat una diagnosi que reclama la necessitat d’enfortir la gestió dels espais protegits del litoral gironí
• L’estudi revisa nou àmbits de gran valor ecològic i conclou que molts encara no disposen dels instruments de planificació imprescindibles
• L’entitat demana completar les eines pendents, dotar recursos reals i garantir la connectivitat ecològica entre zones Natura 2000

Fotografia: SOS Costa Brava

Aquest divendres, 21 de novembre, SOS Costa Brava ha presentat públicament l’estudi Diagnosi sobre la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 i els PEIN de la Costa Brava, elaborat per l’expert Albert Albertí. El document analitza l’estat administratiu, la planificació i la protecció efectiva dels nou grans espais naturals del litoral gironí, des de l’Albera fins a les Cadiretes.

L’acte s’ha celebrat a l’Auditori Josep Irla de Girona i ha comptat amb la participació d’Albert Albertí; de l’advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot; i del president de la federació, Jordi Palaudelmàs. Durant la presentació s’ha projectat un vídeo introductori i s’han exposat els resultats principals de la diagnosi.

L’estudi revisa espais com Cap de Creus, Aiguamolls de l’Empordà, Muntanyes de l’Albera, Albera Marítima, Muntanyes de Begur, Castell–Cap Roig, Massís de les Gavarres, Montgrí–Medes–Baix Ter i Cadiretes. Tot i el seu alt valor ecològic i paisatgístic, només cinc d’aquests nou àmbits disposen d’una delimitació definitiva.

L’informe indica que cal reforçar la gestió i completar els instruments obligatoris de planificació. Actualment, només tres espais —Cap de Creus, Castell–Cap Roig i Gavarres— tenen Pla Especial de Protecció. La resta continuen sense aquest document essencial. Pel que fa al Pla Rector d’Ús i Gestió, només les Illes Medes tenen un PRUG vigent, i el del Cap de Creus ja està aprovat definitivament des del juliol del 2025.

L’estudi també identifica diversos impactes que posen pressió sobre aquests entorns: la sobrefreqüentació turística, el fondeig incontrolat sobre praderies de posidònia, la proliferació d’espècies invasores, les activitats extractives dins o prop dels límits protegits i la fragmentació causada per urbanitzacions i infraestructures. Segons SOS Costa Brava, la combinació posa en risc la biodiversitat i l’autenticitat dels paratges més representatius de la Costa Brava.

L’informe planteja mesures organitzades en tres escenaris —mínim, mitjà i màxim— i defensa que millorar la gestió és perfectament assumible, tant des del punt de vista tècnic com econòmic. Entre les actuacions prioritàries, la federació proposa ampliar els límits dels espais protegits per garantir la connectivitat ecològica, completar els instruments de planificació pendents i dotar els espais d’òrgans gestors i pressupostos reals. Sense les eines, alerten, els espais protegits no poden complir la seva funció.

Durant la presentació també s’ha analitzat el règim jurídic dels espais i les demandes que SOS Costa Brava traslladarà a les administracions. L’entitat ha anunciat les accions que emprendrà a partir d’ara per revertir les mancances detectades i impulsar un model de protecció alineat amb els estàndards europeus.

L’entitat apel·la directament a la Generalitat perquè assumeixi les seves responsabilitats en conservació i activi de manera immediata el conjunt de mesures proposades.