Sophie Auster: catarsi amb una música que toca l’ànima

Pilar Fornés i Colomer

Considerada l’encarnació de la sonoritat novaiorquesa, Sophie Auster ha ofert un concert a l’Auditori de Girona (l’únic a Catalunya) per presentar les seves darreres cançons. La veu i el talent d’ Auster ha enlluernat a un públic entregat que en la seva gran part veia l’artista per primera vegada. Ahir vam poder gaudir d’un gran talent desconegut al nostre país.

No deu ser fàcil ser filla de Paul Auster, o potser sí té algun avantatge. Amb deu anys, Sophie, actriu i model a més de cantant, va participar al rodatge de “Lulu on thebridge”, pel·lícula dirigida pel seu pare, el mundialment reconegut escriptor Paul Auster. Aquest inici li proporcionà una àuria de glamur i celebritat, però aquest no és el camí que ella ha volgut seguir. Si, a més, la teva mare és la gran escriptora Siri Hustvedt, el TALENT és majúscul. Fàcilment podria haver optat per la vida literària, però la vena artística inherent va preferir derivar-la a fer el seu propi camí en l’àmbit musical. Sophie diu que com millor es reconeix és cantant i composant les seves pròpies cançons.

I expressa que no pot parar de crear. Ni la devastadora pandèmia, ni la recent tràgica mort de nebot i germà, ni el càncer que pateix el seu pare li ha impedit fer una mini gira, estant, a més, embarassada de set mesos. Reconeix que el dolor l’ha impregnada els darrers mesos, però la música i la composició l’estan ajudant a tirar endavant. “Treure els sentiments fora és una mena de teràpia”. El seu missatge és de perseverança i de superació d’obstacles, en definitiva, optimista.

Auster, que compta amb quatre àlbums ha presentat les cançons de Llet per a úlceres, treball que no es publicarà fins al febrer. La seva música fusiona de forma meravellosa els sons que l’han influenciada: el folk-pop, el blues, i la música de cabaret, prenent com a referent veus femenines: Carole King, Aretha Franklin i PeggyLee, entre d’altres. Amb una veu sensual i de diva, també és remarcable la seva vocalització. Ha estat comparada amb grans artistes com Nina Simone, Billie Holidayo Tom Waits.

Amb un inici preciós amb Let’s Get Lost, de seguida ha començat el seu diàleg amb el públic agraint també de part d’en Milton, -així es dirà el seu fill, la seva presència. I entre cançó i cançó ha anat explicant històries de la seva vida. Les seves lletres despullen l’ànima. 

Amb una posada en escena austera, amb piano, atri i guitarra (que l’ha acompanyada en tres cançons) ha estat un emotiu concert de setze composicions, amb moments on tancar els ulls i deixar-te endur ha estat meravellós. L’acompanya Marie Davy, gran pianista, cantant. Es veu la gran complicitat que hi ha entre les dues (“la família m’ha permès fer la gira gràcies a que ella, l’amiga Marie, és amb mi”). S’ha mostrat dolça i carinyosa, ha rigut i en acabar, ha signat CD dels seus treballs anteriors.

Amb una gestualitat espectacular- avantatges de ser actriu, dreta o asseguda, amb les seves mans ha expressat els sentiments que cada cançó transmet, quelcom digne d’observar amb atenció. Reprendrà la seva gira per Europa la propera primavera. Cal agrair als programadors de Temporada Alta la seva visió: segur que Sophie Auster esdevindrà una gran figura. Si torna a aquest nostre país que tant li agrada, no us la perdeu!