Sopa de Cabra al Festival de Cap Roig: La maduresa artística de la banda rockera

Gonzalo Manzanares i Pilar Fornés

“Nosaltres som del segle XX, adaptant nos al segle XXI”, Gerard Quintana dixit en una entrevista fa un mesos. La banda de rock mítica “Els Sopa”, que es movia pel carrer dels Torrats de Girona durant la dècada dels 80, va néixeroficialment l’any 1986. Els membres originals de la banda foren Josep Thió, guitarra, Joan Cardona, guitarra, Pep Bosch, bateria, i Francesc Lisicic “Cuco”, baix, liderats per Gerard Quintana.

Integrants tots ells d’altres grups als inicis dels 80, l’any 1989 aconseguiren un gran èxit amb el seu primer disc, Sopa de Cabra i, en particular, amb el tema “L’Empordà.” – ahir feia tramuntana a Calella- El grup es convertí en un dels impulsors del boom del rock català del principi dels anys noranta, i malgrat que Joan Cardona ens va deixar i en Cuco ahir estava a l’hospital , en el concert al Festival calellenc es va aconseguir mantindré l’esperit anhelat.

Després de celebrar el final de la gira d’aniversari de “Ben Endins”, disc en català més venut de la història, Sopa de Cabra ha tornat a la carretera per fer la gira “Anima” .Per alguns herois i supervivents del rock català, Sopa de Cabra,  va iniciar el seu concert al Cap Roig, en una nit de lluna plena al jardí botànic, amb el “sold out” de rigor. Un públic divers amb molts ganes de gaudir de la musica rockera, i també de la maduresa d’un grup que estan separats durant 15 anys es van tornar a rejuntar per fer una segona etapa dins del seu recorregut professional, amb més calma, i uns quants anys de mes. 

La banda catalana, que pren el seu nom de l’àlbum GoatsHead Soup dels Rolling Stones, pretenen tornar a sentir l’adrenalina del directe i brindar un gran espectacle al públic, fet que han aconseguit en aquest concert. Tots dempeus i corejant els seus èxits que ja formen part de la banda sonora de la nostra vida: “L’Empordà”, “Si et quedes amb mi”, “Podré tornar enrere” o “El boig de la ciutat”. El concert de més de dues hores va acabar amb “Camins”, i tots vam continuar el nostre sender, recordant l’època que vam ser joves, tot estava per fer i alguns van estar allà per fer-ho. Aquest és el seu llegat.