Sergio Dalma torna a omplir el Cap Roig d’èxits i clàssics italians

• Sergio Dalma ha repassat les cançons més destacades de la seva trajectòria, de l’últim disc i els clàssics romàntics italians que formen part de l’imaginari de tothom.

Una crònica de Rita Valero i Ferran Castelló

Sergio Dalma és un dels artistes imprescindibles del Cap Roig: cada cop que hi va, omple. I aquest diumenge a la nit ho ha tornat a fer. Ha repassat les cançons més destacades de la seva trajectòria, de l’últim disc i els clàssics romàntics italians que formen part de l’imaginari de tothom. Han estat gairebé dues hores de concert amb poques pauses, però que han passat volant.

Dalma va començar el concert fort amb les cançons del seu vint-i-dosè àlbum, “Sonríe porque estás en la foto”. Abans de saludar el públic, va cantar la cançó homònima del disc, “Los de septiembre” i “Ven”. Va destacar que tenia moltes ganes que arribés el concert i va desitjar “que fos un refugi” de desconnexió de les males notícies. I ho va aconseguir. Després va seguir amb més cançons del disc, com “He cerrado los ojos”, “Madrid-Buenos Aires” o “He tocat el cel”.

Tot plegat, ho va fer dalt d’un escenari ple de jocs amb els llums, fum i projeccions molt diverses en una pantalla –des d’il·lustracions a fotografies– i canvis de vestuari.

Després van arribar les cançons més conegudes de la seva trajectòria, que no en són poques. En diverses ocasions Sergio Dalma va fer broma sobre l’edat i va recordar que ja fa 35 anys que és dalt dels escenaris. Va començar amb “Aceleración”, va seguir amb una versió “Sólo para ti” diferent a la que estem habituats –a ritme de jazz– i “Gigantes”, acompanyat de projeccions d’imatges de les escultures, com el “David” de Miquel Àngel.

Llavors va ser quan Sergio Dalma va desaparèixer de l’escenari. Entre crits de “guapo”, va sortir per una porta lateral, va baixar a les grades i va interpretar dues cançons entre el públic. Va continuar amb “Suerte”, “Donna”, “La noche de San Juan” i “El diablo dentro”.

I, seguidament, van arribar els clàssics italians que no hi poden faltar mai. Entre ells, “Bella sin alma”, “El italiano”, “Será porque te amo”, “Yo no te pido la luna”, “Tú” i “Gloria”. El públic va aixecar-se i ja no va tornar a asseure’s més. Ens va fer recordar l’època que es disputava l’admiració dels i les fans amb Glenn Medeiros i altres artistes italians de l’època.

El nivell del concert era molt alt i, després d’aquella eufòria, el públic tenia ganes de més èxits. En el bis, Sergio Dalma va recuperar les cançons que no hi podien faltar: “Una estrella en mi jardín”, “Bailar pegados” –que va quedar en quarta posició l’any 1991 a Eurovisió– i “Galilea”.

Sergio Dalma és un artista en majúscules, no només pel talent musical indiscutible, sinó per l’espectacle i perquè sap guanyar-se el públic des d’un primer moment. A veure si l’any vinent repeteix al Cap Roig.