Sebastián Yatra torna a Cap Roig amb un espectacle d’altura i una connexió emocional que sedueix el públic

• L’artista colombià estrena un muntatge més espectacular i emocional que mai en la seva tercera visita al festival

Després d’haver actuat a Cap Roig els anys 2022 i 2023, Sebastián Yatra ha tornat aquest divendres al mateix escenari amb el seu xou més ambiciós fins ara. La seva tercera vegada a Calella de Palafrugell ha servit per confirmar l’evolució de la seva proposta, que ha crescut en producció, estructura escènica i potència visual, però mantenint intacta la seva empatia i la capacitat per fer sentir el públic com a part del concert.

L’escenari, aquesta vegada, s’ha convertit en una estructura de tres pisos, amb espais quadriculats on s’ubicaven els músics i per on l’artista es movia amunt i avall amb naturalitat, generant dinamisme i espectacularitat. Una pantalla gegant projectava constantment les lletres de les cançons i plans de l’actuació, en una realització molt acurada, que en algun moment puntual feia que Yatra semblés més pendent de la càmera que del públic. Tot i això, la seva actitud durant la resta del concert va ser absolutament propera, generosa i comunicativa.

El concert va començar amb Milagro i Lienzo, però va ser amb Tacones rojos quan el públic es va posar realment dempeus. “Qui no balli, que se’n vagi a casa!”, va exclamar Yatra, encenent la nit amb energia. Des d’aquest moment, la festa no va parar. Van sonar Una noche sin pensar, Disco Rayado, Sutra, Traicionera, Pareja del año i Ya no tiene novio, en un tram inicial vibrant.

Enmig d’aquesta celebració, però, també hi va haver espai per a la sensibilitat. “El millor moment és quan tinc ganes de no dormir i només vull escriure, escriure i escriure, fins a trobar una lletra que em connecti amb vosaltres”, va confessar a mitja actuació. I aquesta connexió es va fer visible en un dels moments més emotius de la nit, quan va llegir un cartell d’una espectadora que deia: “Me sé todas las canciones. Súbeme a cantar.”. L’Alejandra va pujar a l’escenari tremolosa però decidida, i va cantar amb ell Un año. Tota la platea es va il·luminar amb els mòbils i l’emoció va ser palpable.

Tot seguit, Yatra va baixar a peu de platea per cantar entre el públic No hay nadie más. I just després, va demanar que algú li expliqués una història d’amor. Va ser llavors quan la Laura va compartir la seva: li havien trencat el cor amb una doble vida, però més endavant va conèixer qui avui és el seu marit. El cantant li va dedicar Segundo amor, i aquell moment tendre i sincer va marcar l’inici d’un tram del concert molt centrat en les diferents formes d’estimar.

I és que, de fet, tot el concert va girar al voltant de l’amor: l’amor romàntic, el desamor, l’amor idealitzat, l’amor retrobat. Cançons com La pelirroja, Ojos marrones, París o Por fin te encontré van conduir el públic entre nostàlgia, passió i alegria. El canvi de vestuari a mitja actuació, darrere d’una mampara, va fer embogir els fans i va reforçar el gir escènic del tram final.

Yatra es va acomiadar amb un missatge clar: “Compartir per a mi és el propòsit de la meva vida. Tant de bo puguem acompanyar-nos moltes vegades més.” I va tancar el concert amb Vagabundo, deixant Cap Roig amb l’eco d’una nit que va tenir de tot: ritme, emoció i una complicitat genuïna entre artista i públic.