Raphael: “La gran nit” al Festival de Cap Roig

Gonzalo Manzanares i Pilar Fornés

Raphael és un intèrpret en majúscules; Rafael Martos Sánchez, nascut a Linares l’any 1943, fill d’un obrer andalús, que va arribar a Madrid amb la seva família amb pocs mesos d’edat. Una vida als escenaris, un home que forma part de la història de la música melòdica d’aquest país. Ahir amb tota la seva experiència i saviesa, més de 60 anys als escenaris, va demostrar autenticitat i sobretot una VEU inoblidable. Va dir “el que em fa més feliç és estar en un escenari”, i també mirar als ulls al seu públic extasiat de les primeres files.

Ahir nit, al gran Festival de Cap Roig (2024) vam fruir d’un gran espectacle, amb uns músics i cor esplèndid. Tot va començar puntual a les 22.15 amb la sortida del cantant, grans aplaudiments per començar un extens repertori de 30 cançons. Més de 2 hores cantant sense parar, molt poques paraules. Només va recordar que el seu darrer àlbum que es diu “Victoria” ha estat composat per Pablo López, Va anomenar Catalunya dues vegades.
Raphael desprèn màgia, amb la seva manera de cantar, de moure’s, crec que hipnotitza en el seu cant a l’amor i al desamor. Té una elegància natural i una forma d’interpretar que és única i ja clàssica. Va ser emocionant veure imatges històriques del seu públic en el tema “De tanta gente”, veure la seva cara de nen en representar España al Festival d’Eurovisió a l’any 66. Veure´l dempeus, amb els seus 81 anys, mirant aquestes imatges de tota una vida, una vida dedicada totalment a la seva passió, cantar a la seva manera (“My way”, també va ser-hi).

Es nota que estima al seu públic fidel, després de cada cançó els aplaudia, i les fans de les primeres files s’aixecaven al final de cada cançó.
Repertori de traca, “Estuve enamorado de ti”, “A que no te vas” “Llorona” (acompanyat de 3 guitarristes), “Gracias a la vida”, “Que sabe nadie”. Història viva a Calella, una llegenda de la música que ha recorregut tot el món.

Durant tot el dia d’avui he estat cantant “Mi gran noche”, i recordant que al final del concert va acabar amb el tema “Como yo te amo”. No he pogut veure en directe a Rocío Jurado, però amb aquesta versió de Raphael em consolo una mica. Finalment, tots aplaudíem aquesta veu única, i nosaltres tornàvem a casa, a la realitat del dia a dia. Aquestes dues hores de plaer ajuden a oblidar per uns minuts aquest món actual, i ens dóna un respir per continuar, malgrat tot.

En tornar a casa , ben entrada la nit, després de gaudir d’un gran concert de Raphael al Cap Roig, no he pogut evitar connectar amb el 3/24 per posar-me al dia de l’actualitat informativa. Deia en vermell “ULTIMA HORA” i la imatge era clara i contundent: Trump, president dels EEUU, amb el puny en alt, sobrevivint a un intent d’assassinat a Pennsilvània.

Mentre més de 2000 seguidors fidels, corejaven els grans clàssics de Raphael (81anys), un noi de 20 anys amb un rifle des d’una terrassa havia pretès canviar la història mundial assassinant president dels EEUU. Donald Trump, personatge controvertit que forma part de la història actual. També com la gran VEU de la que avui parlem (sense massa controvèrsia, es clar).

Sempre he pensant que l’art, i especialment la música ens ajuda a lidiar amb aquesta realitat sociopolítica nostra dia a dia. Artistes en majúscules com Raphael ens fan vibrar, i oblidar aquesta violència inexplicable (no vull parlar de Gaza; massa dur).