Palafrugell s’uneix amb Begur, Mont-ras i Palamós contra l’incivisme de barques recreatives

Els ajuntaments de Begur, Mont-ras, Palafrugell i Palamós, han presentat una campanya unitària dels quatre municipis, que compta amb la col·laboració del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, mitjançant la qual poder fomentar les bones pràctiques en la navegació recreativa, fer-la compatible amb tots els usos que tenen els espais litorals d’aquests municipis, sensibilitzant sobre el valor natural i patrimonial del litoral, i protegint el conjunt d’usuaris i d’activitats en aquest entorn natural costaner, molt freqüentat durant els estius.

Es tracta d’una campanya pionera al litoral català que s’inicia amb una primera acció divulgativa, que mitjançant l’edició de fulletons informatius, permetrà divulgar entre els propietaris d’embarcacions, recomanacions i consells en la navegació pel litoral, i que aquesta sigui respectuosa amb la resta d’usuaris, així com amb l’entorn natural i de manera destacada amb els prats de posidònia, molt afectats per l’acció de l’ancoratge massiu.

En parla l’alcalde de Palamós, Lluís Puig.

Els fulletons recullen consells per una navegació responsable, fent esment a la necessitat de poder planificar amb antelació els llocs on es podrà fondejar d’acord amb les normatives de protecció de cada espai. També es fa referència a la responsabilitat de no abocar deixalles al mar, de respectar una velocitat màxima de 3 nusos navegant a menys de 50 metres de la costa, o bé mantenir una distància mínima de seguretat de 50 metres de les boies que indiquen la presència de submarinistes.

Aquest material divulgatiu també fa referència destacada a l’acció del fondeig, prioritzant abans l’amarratge a les boies habilitades i recordant la prohibició de fer-ho sobre zones amb posidònia, una espècie molt fràgil i de lent creixement que la fa especialment sensible al mal que li causen les àncores.

La posidònia oceànica forma unes praderies de gran importància ecològica per a l’ecosistema costaner, on es genera una alta biodiversitat i que constitueix el lloc de posta de moltes espècies. A més, molts peixos en la seva fase juvenil hi troben refugi. Les plantes que es troben a poca fondària també contribueixen a prevenir l’erosió de les platges perquè formen una mena d’escull que disminueix la força de les onades.

A la informació que els quatre ajuntaments han elaborat es destaquen els beneficis d’aquesta planta endèmica del Mediterrani, i cada municipi inclou un mapa de situació dels principals herbeis que es localitzen en el seu tram de litoral, per tal que els patrons de les embarcacions que hi naveguen en tinguin coneixement.

Els fulletons editats es distribuiran durant els propers dies entre els usuaris d’aquests espais litorals, principalment adreçat clubs nàutics o entitats locals que fomenten la navegació.

Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà
Aquesta proposta de difusió unitària i pionera sorgeix de l’àmbit de debat de la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà, de la qual en formen part els quatre ajuntaments i el departament d’Acció Climàtica la Generalitat. La iniciativa s’inclou dins la línia de bones pràctiques, formació i sensibilització del pla d’acció biennal d’aquesta entitat, i com a mesura preventiva davant l’elevat nombre d’embarcacions que durant aquesta època visiten els espais litorals d’aquests municipis.

L’any 2022 la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà ja va impulsar l’estudi sobre l’afluència i mobilitat d’embarcacions en l’àmbit costaner del litoral del Baix Empordà, que va elaborar l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, per encàrrec del departament d’Acció Climàtica de la Generalitat.

Posteriorment, també va dinamitzar un grup de treball per tal d’elaborar una proposta de criteris i recomanacions per a la redacció dels Plans d’Ús i Serveis de Temporada en l’àmbit marí del Baix Empordà; i va impulsar un grup de treball sobre fondeig que va comptar amb la participació de tècnics representants de les administracions implicades (ajuntaments, Diputació de Girona i Generalitat).